TEMA 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

Europa 1930: Context històric

- Depressió econòmica deguda al crack del '29 de Nova York.

- Època d'entreguerres.

- Aparició dels feixismes.

- Grans moviments culturals: Avantguardies.

- Efervecència del pensament.

EDUCACIÓ

Éduard Claparède:

"Psychologye de l'enfant et pédagogie experimentale" 1909

"L'education Fonctionelle" 1931

Va crear a Suïssa l'Institut de Ciencies de l'Educació.

L'ensenyament ha de començar amb el medi per desenvolupar la intligència.

Intel·ligència: Capacitat de resoldre amb el pensament els problemes nous.

Per fer l'educació hem de saber donar respostes a l'educand amb el coneixement científic (psicologia, sociologia, pedagogia...).

Psicopedagog: Coneixement i principis d'intervenció, va més enllà de coneixer l'infant.

La seva obra va contribuir en gran manera a convertir Ginebra al centre de la pedagogia moderna europea. Su principal preocupación pedagógica fue la de conseguir una escuela activa, en la que primara la necesidad y el interés del niño, consiguiendo la creación de un colegio a la medida del alumno. La seva principal preocupació pedagògica va ser la d'aconseguir una escola activa, en la qual prevalgués la necessitat i l'interès del nen, aconseguint la creació d'una escola a la mesura de l'alumne. Para ello tomó las ideas y conceptos de la psicología para aplicarlas a la pedagogía; así, propuso que los maestros aprendieran a observar a sus alumnos y trabajaran e investigaran a partir de estas observaciones. Per això va prendre les idees i conceptes de la psicologia per aplicar-les a la pedagogia, així, va proposar que els mestres aprenguessin a observar als seus alumnes i treballessin i investiguessin a partir d'aquestes observacions.

Claparède no va oblidar dins de la pedagogia dels temes socials i econòmics. Junto con su primo Th. Flournoy fundó la primera revista francesa de psicología, Archives de Psicologie , que dirigió hasta su muerte. Juntament amb el seu primer Th Flournoy va fundar la primera revista francesa de psicologia, Archives de Psicologia, que va dirigir fins a la seva mort.

Henry Wallon:

Wallon consagrar les seves investigacions a la psicologia del nen, el desenvolupament està influït, al seu parer, per la maduració biològica i pel medi social, desenvolupament que no és continu, sinó que està sembrat de crisi que provoquen una contínua reorganització. Describió el desarrollo mental del niño como una sucesión de estadios, deteniéndose en el análisis de los aspectos cognitivos, biológicos, afectivos y sociales. Descriure el desenvolupament mental del nen com una successió d'estadis, detenint-se en l'anàlisi dels aspectes cognitius, biològics, afectius i socials.

El 1937, Wallon va assumir la presidència de l'OIE (Office Internacional pour l'Enfance), una comissió creada en defensa dels drets del nen, que pot considerar-se com una de les institucions precursores de la UNESCO.Por sus ideas progresistas y antitotalitarias fue perseguido durante la Segunda Guerra Mundial por la Gestapo, lo que le obligó a vivir en la clandestinidad durante un prolongado período de tiempo. Per les seves idees progressistes i antitotalitaria va ser perseguit durant la Segona Guerra Mundial per la Gestapo, el que li va obligar a viure en la clandestinitat durant un prolongat període de temps. Cada vegada més convençut de la necessitat de combatre el feixisme des de posicions marxistes, el 1942 es va afiliar al Partit Comunista Francès (del que ja s'havia declarat simpatitzant), vinculació que va mantenir fins al final dels seus dies.

Immediatament després de la guerra va participar en l'elaboració d'un projecte de reforma de l'ensenyament basat en la igualtat d'oportunitats, la formació permanent del professorat i la consideració de les capacitats i condicions socials del nen, projecte que finalment el govern no va portar a la pràctica. Director de Instituto de Psicología de la Universidad de París, Wallon fundó en 1948 la revista Enfance, que pronto se convirtió en una de las publicaciones de pedagogía y psicología infantil más influyentes. Director d'Institut de Psicologia de la Universitat de París, Wallon va fundar el 1948 la revista Enfance, que aviat es va convertir en una de les publicacions de pedagogia i psicologia infantil més influents.

Wallon afirma que la consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l'afectivitat. L'humà és un ésser biològic i social, sense dualisme.

És molt important que un nen rebi afectivitat.

El nen s'ha d'estudiar de manera global i no fragmentada: S'han de superar els dualisme.

Estadis de maduració:

- Impulsiu. motriu reflex.

- Emocional: Simbiosi amb l'entern. Depèn de les abraçades, caricies, el nen s'ha de sentir segur.

- Sensorial-motriu: Interacció amb objectes i espai. ( Es desplaça, toca...)

- Projectiu-executant: Té intenció de fer alguna cosa, ho vol fer, i ho fa.

- Personalisme: Consciència del propi jo. 6-7 anys. Comença l'ús de raó. Un se n'adona que és ell.

- Personalitat polivalent: Afectivitat, intel·ligència i valors. Pot fer moltes coses. Alguna li costarà més, però hem de fer que tots ho facin tot, animar-los tot i que els costi.

- Adolescència: Valorar lo positiu d'aquesta època. Les persones tendim a pensar que és una època dolenta, però té coses molt positives: s'entusiasmen per les coses.

Lev Semianovitx Vigotski:

- Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.

-Pensament i llenguatge.1934 

El desenvolupament humà és possible per la interacció social.

La consciència és construcció social.

El llenguatge és el mediador entre la consciència i la ment.

Intercanvis socials amb símbols i signes.

Llei: doble procés interpsicològics (amb altres persones) i intrapsicològics (amb un mateix).

El llenguatge és per comunicar, però també per pensar (pensem a través de paraules, del llenguatge).

El llenguatge és mediador.

Constructivisme: Començar l'aprenentatge a partir de la base, i a partir d'aquesta base anem pujant la dificultat del coneixement. Actualment, a Espanya habitualment s'utilitza aquest mètode.

Zona de desenvolupament proper: 

Alhora d'ensenyar a un nen caldrà tenir en compte en el procés d'ensenyament-aprenentatge el conjunt de coneixements previs que ha construït l'alumne en les seves experiències educatives anteriors -escolars o no- o d'aprenentatges espontanis. L'alumne que inicia un nou aprenentatge escolar ho fa a partir dels conceptes, concepcions, representacions i coneixements que ha construït en la seva experiència prèvia, i els utilitzarà com a instruments de lectura i interpretació que condicionen el resultat l'aprenentatge. Aquest principi ha de tenir-se especialment en compte en l'establiment de seqüències d'aprenentatge i també té implicacions per a la metodologia de l'ensenyament i per a l'avaluació.

S'ha d'establir una diferència entre el que l'alumne és capaç de fer i d'aprendre sol i el que és capaç de fer i d'aprendre amb ajuda d'altres persones, observant-les, imitant-les, seguint les seves instruccions o col.laborant-hi. La distància entre aquests dos punts , que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) perquè se situa entre el nivell de desenvolupament efectiu i el nivell de desenvolupament potencial, delimita el marge d'incidència de l'acció educativa. En efecte, el que un alumne en principi únicament és capaç de fer o aprendre amb l'ajuda dels altres, podrà fer-ho o aprendre-ho posteriorment ell mateix. L'ensenyament eficaç és doncs, el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu de l'alumne, però no per acomodar-s'hi, sinó per fer-lo progressar a través de la zona de desenvolupament proper, per ampliar i per generar, eventualment, noves zones de desenvolupament efectiu.

Són aquells coneixements que poden adquirir els nens, ja que no són ni massa fàcils, ni massa difícils, és a dir, coneixen la base per adquirir els nous aprenentatges, però són coneixements nous. Tampoc són coneixements massa complexos per las seves bases. Si no ensenyem als nens, dacord amb la seva zona de desenvolupament proper, no interioritzaran els nous aprenentatges. És molt important ensenyar dins d'aquesta zona per tal que l'aprenentatge sigui significatiu.

Signe i simbol:  Els signes els hem d'entendre tots,. Són codificats, un exemple, en seria un semàfor. El semàfor no està codificat. Conserva un punt de llibertat, un exemple serien les espelmes de l'aniversari. 

Vigotski és el precursor de la neurpsicològia, constructor de la psicològia científic par a la construcció de la societat.

Jean Piaget:

Complementari amb Wallon.

Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980. Fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.

És així que Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebé en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural

ESTADIS:

Estadi: Nom que dóna Piaget a les diferents etapes de l’evolució de la persona.

a)    Els tres primers estadis (0-2 anys)
- Estadi dels actes reflexos (0-3 mesos)
- Estadi de l’organització de les percepcions i hàbits (3-12 mesos)
- Estadi sensoriomotriu (1-2 anys)

b) Les operacions preoperatives (2-7 anys)
- Egocentrisme intel·lectual
- Animisme
- Artificialisme
- Causalitat moralista

c. Les operacions concretes (7-12 anys)
- Desaparició egocentrisme intel·lectual
- Cooperació, treball en comú, socialització.
- Operacions concretes en matemàtiques.

d. Les operacions formals (12-16 anys)
- Pas del pensament concret a l’abstracte (formal, hipotètic, deductiu)

Etapes	Edat aproximada	Característiques
Sensoriomotriu: intel·ligència pràctica	0 - 2 anys	Coordina diverses modalitats sensorials. Distingeix entre mitjans i finalitats. Comprèn la permanència de l'objecte
Preoperativa: intel·ligència intuïtiva	2 - 6 anys	Desenvolupament del llenguatge. Cerca d'ordre i constància. Pensament animista. Egocentrisme.
Operacions concretes: intel·ligència loogiconcreta	7 - 11 anys	Operacions mentals sobre objectes concrets. Classificació d'objectes. Seriació. Transitivitat.
Operacions formals: intel·ligència logicoformal	12 anys en endavant	Pensament abstracte. Construcció de teories. Elaboració i comprovació. Raonament deductiu

 Eduard Spranger

Berlín, 1882 - Tubinga, 1963 va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey.

Preconitzà una educació liberal i integral.

Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques.

Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

 Es basa en una pedagogia humanísta i de la cultura: entre el nen i l'educand ha d'haver cultura, els nens l'han d'experimentar. Té en compte les ciències de l'esperit: a més a més de la psicològia, també hi ha l'esperit.

A Catalunya arriba el seu pensament a través de Joaquin Xirau.

Rudolf Steiner

"No hem de preguntar-nos què necessita saber i conèixer l'home per mantenir l'ordre social establert; sinó: què potencial hi ha en l'ésser humà i què pot desenvolupar-se en ell? Així serà possible aportar a l'ordre social noves forces procedents de les joves generacions"
Una de les definicions de la seva filosofia segons Steiner:

"L'antroposofia és un camí de coneixement que voldria conduir l’espiritual en l’home a l’espiritual en l’univers. Poden ser antropòsofs qui sentin determinades qüestions sobre l’essència de l’home i del mon com una necesitat tan vital com la que se sent quan tenim gana i set."

1861 – 1925. Filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l'antroposofia, que es troba a l'origen de l'educació Waldorf, l'agricultura biodinàmica, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d'altres moviments. 

Steiner va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar en la seva visió epistemològica del món de Johann Wolfgang von Goethe, segons la qual El pensament és un òrgan de percepció de la mateixa manera que l'ull o l'oïda. De la mateixa manera que l'ull percep colors i l'oïda sons, així el pensament percep idees.

Escoles Waldorf: 

D'acord a la filosofia de Steiner, l'ésser humà és una individualitat de esperit, ànima, i cos, les capacitats del qual es despleguen en tres etapes de desenvolupament cap a la maduresa de l'adult: primera infància, infantesa, i adolescència.

En 1919 Steiner va visitar la fàbrica de cigarrets Waldorf Astoria, a Stuttgart, Alemanya i va parlar als treballadors sobre la necessitat d'una renovació social, una nova forma d'organitzar la societat, la seva vida política i cultural. L'amo de la fàbrica, Emil Molt, li va sol·licitar a Steiner si podria encarregar-se d'establir i dirigir una escola per educar als fills dels empleats de la seva empresa. Així va néixer la Escola lliure Waldorf. L'educació que van rebre aquests nens va ser tan innovadora i evolucionada que aviat van començar a sorgir escoles Waldorf a Alemanya i després el moviment d'escoles Waldorf es va estendre per la resta d'Europa i el món.

 Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van tornar a obrir-se després de la Segona Guerra Mundial.

Avui dia hi ha prop de 1000 escoles en més de 40 països, a més d'escoles públiques que apliquen mètodes Waldorf per enriquir els seus ensenyaments.

Quan un nen pot relacionar el que aprèn amb les seves pròpies experiències, el seu interès vital es desperta, la seva memòria s'activa, i l'après es torna seu. Les escoles Waldorf estan dissenyades per propiciar aquest tipus d'aprenentatge.
Pedagogia escoles Waldorf
El mètode de Steiner es basa a proveir-li al nen el que necessita a cada moment de la seva evolució. El procés de desenvolupament del nen i l'ésser humà es pot dividir en septennis (períodes de set anys).
Primera infància (0 a 6 anys)
Els nens petits es lliuren totalment al seu entorn físic; absorbeixen el món sobretot a través dels seus sentits i responen amb la manera més activa d'aprenentatge i coneixement: la imitació. La imitació és la capacitat d'identificar-se amb l'entorn de través de la voluntat activa: l'acció i el fer. Tot--ira, amor, alegria, odi, intel·ligència, estupidesa--li parla al nen a través del to de veu, el contacte físic, els gestos corporals, la llum, la foscor, el color, l'harmonia, i la desarmonía. Aquestes influències són absorbides per l'organisme físic, encara molt mal·leable, i afecten al cos per a tota la vida.
Els afins al nen petit--pares, mainaderes, mestres d'educació inicial i jardí--tenen la responsabilitat de crear un entorn que sigui digne d'aquesta imitació incondicional del nen. L'entorn ha d'oferir al nen àmplies oportunitats per a la imitació plena de sentit i per al joc creatiu. Això recolza al nen en l'activitat central d'aquests primers anys: el desenvolupament del seu organisme físic. Desviar les energies del nen d'aquesta tasca fonamental per atendre exigències intel·lectuals prematures li roba al nen la salut i vitalitat per a la seva vida posterior. En últimes, afebleix les mateixes capacitats de judici i intel·ligència pràctica que el mestre vol fomentar.
En el jardí d'infants, els nens juguen a cuinar; es disfressen i es tornen mares i pares, reis i reines; canten, pinten i dibuixen. A través de cançons i poemes aprenen a gaudir l'idioma; aprenen a jugar junts, escolten històries, veuen obres de titelles, fan pa, preparen sopa i amanides de fruites, modelen amb cera d'abelles i construeixen cases a partir de teles i caixes. Involucrar-se en forma total en aquest tipus de treballs és la millor preparació del nen per a la vida. Desenvolupa les capacitats de concentració, l'interès, i l'amor per aprendre.
Infantesa (7 a 13 anys)
Quan els nens estan llests per deixar el jardí i entrar en primer grau, estan desitjosos d'explorar el món sencer per segona vegada. Abans, s'havien identificat amb ell i ho havien imitat; ara a un nivell més conciente, estan llests per conèixer-ho una altra vegada per mitjà de la imaginació-- aquest poder o capacitat extraordinària de la cognició humana--que ens permet "veure" una imatge, "oir" una història i "endevinar" els signficados dins de les aparences.
En el segon septenni, durant els anys d'escola primària, la tasca de l'educador és traduir tot el que el nen necessita saber sobre el món al llenguatge de la imaginació, un llenguatge que és tan exacte i correspon tant a la realitat com l'anàlisi intel·lectual en l'adult. Les riqueses d'èpoques antigues menys intel·lectuals, amb les seves llegendes, mites i relats folklòrics, que diuen la veritat a través de paràboles i imatges, es tornen font inesgotable de tresors per al mestre. La naturalesa, el món dels nombres, les matemàtiques, les formes geomètriques i el treball pràctic del món, quan es miren a través del lent de la imaginació es tornen el millor aliment per a l'ànima del nen. Les quatre operacions poden, per exemple, ser introduïdes com a personatges d'una obra teatral que els nens de primer any actuen amb molt temperament i gaudi. Tot allò que apel·la a la imaginació i en sentir veritable activa i mobilitza els sentiments, facilitant l'aprenentatge i la memòria. Els anys de primària són el temps per educar la "intel·ligència del sentir".
És només després dels canvis fisiològics de la pubertat, amb els quals es completa la segona gran fase de desenvolupament del nen, que l'aprenentatge imaginatiu sofreix una metamorfosi per emergir com a capacitat racional i d'abstracció intel·lectual.
Adolescència (14 a 21 anys)
Durant la gloriosa turbulència de l'adolescència, la personalitat celebra la seva independència i busca explorar el món una altra vegada en una forma nova. En el seu interior, el/la jove, l'ésser humà cap a qui els anys d'educació han estat dirigits, està madurant calladament. Aviat emergirà la individualitat de la seva ser.
Segons la concepció de Steiner, aquest ser essencial no és producte ni de l'herència ni de l'entorn; és una manifestació de l'esperit. El terreny sobre el qual s'afirma i en el qual enfonsa les seves arrels és la intel·ligència que ha madurat, a partir de la matriu de la voluntat i el sentir, fins a arribar al pensament clar i experimentat. En la saviesa tradicional, és est l'ésser que pren possessió de si mateix al voltant dels 21 anys, es fa "major d'edat", i llavors està llest per emprendre la veritable tasca educativa--l'autoeducación--que distingeix a l'adult de l'adolescent.

Georg Kershenstener

(Escola del treball)

Munic, 1854 - Munic, 1932. Va ésser un pedagog i matemàtic alemany.

 El 1895 fou nomenat Conseller d'Instrucció Pública, i a partir de llavors esdevingué una figura clau en el món pedagògic alemany, especialment a Munic.

 Influenciat per Johann Heinrich Pestalozzi i John Dewey, propugnava l'escola del treball (arbeitschule) que per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional

Educació espiritual i amb sentit; cultura personal

Educació social. Educació cívica i del treball.

L'educador ha de transmetre emoció.

Va ser director de l'escola del treball, per adolescents, joves aprenents.

La formació professional ha seguit tenint una gran importància a Alemanya. 

El doctro Miro i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del treball de Barcelona l'any 1919, amb la col·laboració de la Mancomunitat de Catalunya. 

Anton Makarenko

Va ser un pedagog ucraïnès . Després del triomf de la revolució russa va fundar les cases cooperatives per a orfes de la guerra civil, destacant la Colònia Gorki , més tard va fundar, sota els auspicis de Stalin , el municipi de Dzerjinski , on va treballar fins a la fi dels seus dies

 Centre per a delinqüents juvenils. GRANJA GORKI, 1921.

Producció i treball cooperatiu.

Gestió del dia a dia pels propis joves.

Impacte emocional d'una pallisa en un context d'acceptació dels joves interns que van canviar radicalemtn el seu comportament.

Makarenko va escriure:

"Colèric i ofès, portat a la desesperació i al frenesí per tots els mesos precedents, em vaig llançar sobre Zadórov. Le abofeteé. Li va bufetejar. Le abofeteé con tanta fuerza, que vaciló y fue a caer contra la estufa. Li va bufetejar amb tanta força, que va dubtar i va anar a caure contra l'estufa.  Li vaig colpejar per segona vegada i agafant pel coll i aixecant, li pegui un cop més. Això va ser, naturalment, una sortida violenta a les emocions, des del punt de vista de molts dels teòrics actuals, un absurd pedagògic. Agafats d'improvís per aquesta explosió, els colons van reaccionar tal com es podia esperar de gents sortides del món de la delinqüència: van cedir a la força sense sentir humiliació .  Aquesta va ser una espècie de victòria general, de l'educador i dels xavals, però una victòria que encara necessitava consolidar, exigint per a ells mesures d'una altra naturalesa.  Però, quins?"

Celéstin Freinet ét Elise

Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.

Élise, creadora de l'art infantil.

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i úsos culturals: Text lliure, llibre de la vida, imprempta, escolar, fotografia i cinema, radio i electròfon, màquins d'instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual, tallers d'expressió-creació, conferències, educació corporal.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l'aula que trencava amb l'escolàstica i l'uniformitat industrial. És el model que estem buscar per incorporar internet a les aules.

Conceptes clau de la pedagogia de Freinet

Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants: text lliure, dibuix lliure, correspondència interescolar, impressió i periodisme escolar, etc, a la qual ha restat associada el seu nom, tot i que ha donat origen a derivacions no sempre reconegudes pel mateix autor. Freinet pensava la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:

1. Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.

 2. Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.

3. Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.

 4. Centres d'interès (complexe d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.

 5.  El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.

 6.  Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.

Principals idees i aportacions

"L'escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels xiquets i xiquetes, doncs aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense ella no pot haver una formació autènticament humana”

Va plasmar en l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seues teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.

Estipula, com base psicològica de la seua proposta educativa, la idea de “tempteig experimental”, considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els xiquets, de l'expressió de les seues vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguen formular i expressar les seues experiències.

Altra consideració que s'ha de contemplar és la funcionalitat del treball, crear institucions que impliquen que el treball escolar tinga un sentit, una utilitat, una funció.

Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix la creació d'un ambient en l'aula en el qual existisquen elements mediadors en la relació mestre–alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes–mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comuna els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular.

Així l'organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aqueix ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels xiquets en un marc de cooperació.

 "Per això constatem tots els dies aquest efecte principal dels mètodes tradicionals: els xiquets que han après a llegir i a escriure segons aquests mètodes són certament capaços – i de vegades en un temps rècord – d'ajustar les peces soltes el maneig de les quals li ha ensenyat, i de llegir sense error les paraules i les frases que se'ls presenten. Però no enllacen aquestes lectures amb els pensaments, o els fets o els successos del que són expressió… El xiquet sap desxifrar però no sap llegir perquè no tradueix la paraula en pensament."

 

TEMA 3: Sistema escolar i pedagogia a Espanya i Catalunya.

Primer terç del segle XX.

ESPAÑA:

La institución libre de enseñanza:

La Renovación Pedagógica:

*Las Cortes de Cadiz:

Asamblea cuya función era crear un cuerpo legislativo liberal, para acabar con la sociedad estamental que hasta el momento había caracterizado España. El resultado de esta Asamblea concluyo con la Constitución de 1812, también llamada "La Pepa", primera constitución española.

*España ocupada por Napoleón, 1812: España admirava la ilustración francesa, y querían que les ayudaran a mejorar, pero no que les invadieran. Por esto se hicieron las Cortes de Cádiz, y la Constitución de 1812.

*Informe Quintana 1813 (Siguiendo a Condorcet): Educación Igual para todos.

    Igualdad

    Universalidad: Institución tan igual y completa como las circumstancias lo permitan.

    Uniformidad

    Gratuidad

    Libertad de enseñanza

*Ministerio de Fomento: Ley Moyano, 1857: Estructura el sistema escolar primaria, bachillerato y univeristaria.

*Principios según gobiernos conservadores o progresistas: Esto provocó disputas.

Disputas: Gratuidad, obligatoriedad, libertad de cátedra, libertad de creación de centros, escuela católica, laica.

*Constitución monárquica de 1876: La más duradera. Su fundamento ideológico era el DOCTRINARISMO y tenía una amplía declaración de derechos, era tolerante y el senado tenía una composición mixta.

La Institución Libre de Enseñanza:

Reforma social y cultural de España a través de la formación científica y cultural. Era un movimiento pedagógico fundado en 1876 por profesores librepensadores separados de la Universidad Central de Madrid por defender la Libertad de Cátedra. Por ésta razón tubieron que seguir su labor educativa al margen del estado, crearon ésta institución para enseñar a aquellos que querían aprender con ellos. Su enseñanza era privada y laica.

"La fe no puede tapar a la razón".

Autores:

Francisco Giner de los Ríos:

Málaga 10 de octubre de 1839 – Madrid17 de febrero de 1915 filósofo, pedagogo y ensayista español. Fundador y director de la Institución Libre de Enseñanza.

En 1881 es restituido en su cátedra. La Institución Libre de Enseñanza, bajo la dirección de Giner, continuará su andadura como modelo de calidad de enseñanza, no tardando en adquirir renombre nacional e internacional. Fundaciones de la ILE serán el Museo Pedagógico Nacional, las Colonias Escolares, la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, la Residencia de Estudiantes, la Dirección General de Primera Enseñanza, las Misiones Pedagógicas..

Establece el Museo Pedagógico Nacional como punto de encuentro de todos aquellos que forman parte de la Institución Libre de Enseñanza.

Congreso Nacional de Educación.

Junta de ampliación de Estudios: Se trata de un proyecto para becar a aquellos alumnos que querían ir a estudiar fuera de España, al acabar la Universidad.

La ILE influye en el cambio de ministerio. La educación ya no está dentro del ministerio de fomento, ahora está en el Ministerio de Insitutición Pública.

PRINCIPIOS PEDAGÓGICOS:

Comparan la pedagogía de Giner a la de una escuela socrática, en la que el profesor influye en sus alumnos no por su autoridad, sino por su conocimiento, su sabiduría. La relación entre los alumnos y el profesor era íntima, cercana, familiar, para así poder influir mejor en su conciencia. Era una escuela eminentemente práctica, en la que cada alumno tenía un cuaderno (y no un libro académico) con el que trabajaba. Los exámenes memorísticos no existían. Las excursiones eran frecuentes, a museos de todo tipo, a fábricas, al campo, etc. Estas excursiones llegaban a durar varios días

Manuel Bartolomé Cossió (primer alumno que luego es profesor)

 

Manuel Pedro Bartolomé Cossío La Rioja, 12 de febrero de 1857 - Madrid, 1 de septiembre de 1935. Pedagogo krausista español e historiador del arte, perteneciente a la Institución Libre de Enseñanza.

En 1883 gana por oposición la dirección del Museo Pedagógico de Primera Enseñanza, después llamado Museo Pedagógico Nacional, fundado el año anterior, en el que permanecerá hasta su jubilación en 1929. A su concepción dinámica de esta institución se deben las iniciativas de bibliotecas y material escolar circulantes o las colonias escolares de vacaciones.

En 1905 da una importante conferencia en Bilbao sobre "El maestro, la escuela y el material de enseñanza", que sienta las bases de una renovación de la escuela en España.

La residencia de estudiantes: en esta residencia, se juntaban todos aquellos que formaban parte de la ILE, después de ir a la universidad.

Reforma las escuelas de Maestros.

Reforma la escuela superior de magisterio, en la que se creaban profesores e inspectores.

Lorenzo Luzuriaga:

29 de octubre de 1889 - Buenos Aires, 1959. Pedagogo español.

Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.

La escuela única, su obra más característica y famosa, se publica en 1931 en plena vorágine fundacional republicana. El concepto de escuela única será una alternativa renovadora -e incluso revolucionaria- en un momento de confianza plena en la capacidad transformadora de la educación. Será un intento cargado de utopismo de renovar las estructuras educativas con el fin de unificar en la escuela lo que la sociedad divide. Junto a una reforma de orden externo, el autor propone aquí también una profunda renovación de la escuela en el orden interno, asumiendo los métodos pedagógicos y las técnicas didácticas de la escuela activa.
Llevo a cabo las denominadas Misiones pedagógicas: Hay mucha incultura en España y la ILE decide ir por los pueblos con libros para subir el nivel cultural de la población, especialmente en el mundo rural.  Son laicas, pero no antireligiosas.


Volia posar un video d'un fragment de la pel·lícula del Viage de Carol, en la que surt un dels protagonistes a casa la mestre. La mare d'aquest no té diners, i paga a la mestra amb pastissos, per tal que ensenyi al nen. Tot i que està situada en uns anys posteriors, em recorda per lo de la incultura en els pobles.
http://www.youtube.com/watch?v=ESvRsrb02KE 
En el minut  2'37 d'aquest enllaç. surt un troç de l'escena que volia mostrar, tot i que no reflecta exactament el què jo volia.

CATALUNYA

La renovació pedagògica a Catalunya (1906-1939)

 Paral·lelament a Catalunya, es va impulsar una renovació pedagògica que va introduir a Catalunya en els mètodes de Maria Montessori, l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Loca, destinada a capacitar tècnicament els futurs funcionaris públics de Catalunya. La missió d'aquestes noves institucions educatives, que van ser veritablement exemplars en el seu temps, era de potenciar la diversificació professional i preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà i superior per a la indústria i el comerç.

Francesc Flos i Calcat:

Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, del col·legi Sant Jordi i altres escoles. Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.

L'escola Sant Jordi va ser la primera escola en català.

Fundà el Col·legi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.

D'altra banda, publicà diversos llibres i edità el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). L'any 1899 fundà l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. A més de noves biblioteques, cerà la Granja Escolar per tal que els infants experimentessin a l'aire lliure.

En morir el pedagog, l'escola canvià de nom i passà a dir-se Escola Flos i Calcat fins que el 1939 la dictadura franquista l'obligà a tancar les portes definitivament.

Francesc Ferrer i Guàrdia

Barcelona, 14 de gener de 1859.  

Lliurepensador, anticlerical, progressistam, insensibilitzar per la llengua catalana, molt important en la renovació de l'escola a Catalunya.

Des de ben petit ja tenia idees liberals. Durant la seva juventut, quan treballava de revisor en el ferrocarril entre França i Espanya enviava la correspondència de Zorrilla. Quan es va instal·lar a França va ser el seu secretari. 

Quan se n'adonà que a Espanya les revolucions polítiques no podien donar fruits duradors a Espanya mentre més del cinquanta per cent dels seus compatriotes romanguessin analfabets, i l'educació de la resta, miserable, tant de mètodes com d'esperit  va tornar a Barcelona i el setembre de 1901 va obrir  l'Escola Moderna. Ferrer no era tan l'iniciador com el sistematitzador del moviment per l'ensenyament democràtic. La novetat de l'Escola Moderna era, en primer lloc, l'aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia, i en segon lloc, la introducció d'una filosofia definidament racionalista, humanitària i antimilitarista. Ferrer no pensava pas que la seva missió fos simplement de donar als seus compatricis quelcom de millor que l'educació deplorable servida per l'Estat. Creia que el seu sistema era un millorament, no sols respecte a l'ensenyament espanyol (cosa que hauria estat una pretensió modesta), sinó respecte a l'ensenyament tal com és practicat en el món en general. S'adonava prou de la dificultat de dur a compliment les seves idees -de trobar professors, llibres de text i material escolar adequats al seu punt de vista. Però que aquest punt de vista era absolutament bo, no per a Espanya solament, sinó per a tota la humanitat, no en tenia cap dubte. S'havia convençut que les coses extraterrenals o no existien o no importaven, i li semblava que el seu primer deure d'educador era de dur aquesta idea a la ment dels infants. I encara més profunda que la rebel·lió contra el sobrenaturalisme, hi havia la rebel·lió contra la dominació i explotació de classe. Per altra banda, l'educació estatal era als ulls de Ferrer almenys tan nociva com l'educació eclesiàstica.

Característiques de l'Escola Moderna:

- Racional

- Fomenta l'autonomia.

- Cientifica.

- Fomenta la curiositat i l'observació.

- Coeducació de sexes.

- Autodisciplinaria.

- Hi convivien diferents classes socials.

- Sense càstigs ni exàmens.

- Laica i lliure.

- Escola en contacte amb l'entorn.

- Classes per adults els diumenges.

- Cal educar als nens però també als pares, a tota la ciutadania.

- Creia en l'emancipació de la dona.

- Volen canviar el món a través de l'educació.

Morir executat durant al Setmana Tràgica a Barcelona l'any 1909, per les seves idees polítiques. Va ser el "Cap de Turc": Necessitaven un culpable i el van culpar a ell.

Joan Bardina:

Escola de mestres: hi anaven a aprendre per fer de mestre amb els nous mètodes pedagògics. Es tancà als dos anys per deutes. 

Pau Vila: 

Escola Horaciana: poesia, bellesa, estètica. Aquesta escola trenca els esquemes, del que fins aleshores havia estat l'escola. Durant la Guerra Civil es va axiliar a Venezuela. Era geògraf, i durant la República, va crear les comarques catalanes.

Artur Martorell: 

Molt reconegut per la seva feina com a formador de mestres.

Eladi Homs:

Gran organitzador de casals d'estiu. Feia butlletins dels mestres. També va ser introductor del bàsquet.

Josep Estadella:  

El 1919 fou nomenat director dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid, influïda per la Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos, càrrec que exercí fins el 1921. De 1921 fins 1932 fou catedràtic de l'institut de Tarragona.

El 1932 fou nomenat director de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, on hi plasmà el seu sistema metodològic propi i característic, alhora que es preocupà per preparar el professorat adient a les noves directrius pedagògiques. També fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques el 1933-1934. L'esclat de la guerra civil espanyola el va desencoratjar molt i va morir el 1938.

El 1910 hom li encarregà la direcció de l'Escola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 començà la seva col·laboració amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d'Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-23). Al mateix temps organitzà les escoles d'estiu (1915, fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura de Primo de Rivera), fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), dirigí els estudis normals de la Mancomunitat (1920) i l'Escola Montessori dependent de la Mancomunitat (1922), fundà i dirigí el "Butlletí dels Mestres" (1922) i publicà nombrosos articles a "Quaderns d'Estudi" i fou nomenat president de la comissió tècnica de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1922-1969).

El 1924, truncada la seva obra de funcionari, fundà, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, la Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939), on es dedicà activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa, que recollí en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928).

Pere Vergés:

Director de l'Escola del Mar.

L'escola del mar va ser inaugurada el 26 de gener de 1922 al barri de la Barceloneta, com a escola de primera ensenyança destinada a nens i nenes que, sense estar malalts, tenien una salut precària i es feia aconsellable una educació a l'aire lliure i a prop del mar.

L'Ajuntament de Barcelona la va ubicar a una platja just al final del carrer Almirante Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar. Destruïda per un bombardeig durant la guerra civil espanyola, va ser traslladada a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l'edifici que avui alberga el Museu Etnològic de Barcelona. En novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament, ara al barri del Guinardó, a on continua. Es tracta d'un edifici d'una antiga residència particular que va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, envoltat de jardins que ocupa tota una illa de cases.

 Obra de l'Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya:

- Llengua catalana i castellana a l'escola.

- Colònies escolars.

-Psicotècnia i orientacions professionals.

-Escola del treball.

- Mètode montessori.

-Tècniques Freinet- Impremta escolar.

Rosa Sensat

Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

 Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Es casà al 1903 amb David Ferrer amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva filla Àngels.

 Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.

 Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).

 El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.

 

 

 

TEMA 2: L'École nouvelle i la Progressive education

Llindar del segle XX. Hi havia una necessitat de canci en el model esclar, es necessitava fonementació una fonementació en el coneixement científic.

Alemanya, França i Austria van ser els creadors de l'Escola Nova.

Al final del segle XIX l'escola activa estava vinculada a burgesos i industrials. La resta necessites una escola diferent a l'escola rutiniaria, volen una escola que es fonementi en la CIÈNCIA.

Precursors: 

Comenius:  Didáctica: Artifici universal per ensenyar tot a tots (ciència empírica). Es preocupa per la TÈCNICA.

Herbart: Pedagogia: Filosof especialitzat amb l'educació. La pedagogia deriva de la fi de l'educació. Pedagogia derivada del fi ¿Quin ciutadà vull fer? per saber quina pedagogia he d'aplicar.

Pestalozzi: L'escola del dia a dia per l'infant. Busca Fonamentació científica.

Reformadors socials:

Josep Calasanç: Escoles per a nens pobre. Escoles Pies.

Jean-Baptista de la Salle: Escoles Cristianes. La Salle.

Giovanni Bosca: Tallers d'oficis professionals. Els Salesians.

 *Les Escoles Pies, tot i ser una escola privada, actualment, segueix fidel als seus principis, ja que no és excessivament cara, excepte alguns centres, i dóna ajuda a aquells que hi volen estudiar, però que no tenen els recursos econòmis suficients.

*La Salle, segueix fidel als seus orígens, ja que la religió i té una gran importància.

*Els Salesians, segueixen en la mateixa línia de quan les van formar. En els centres dels Salesians, s'hi imparteixen sobretot estudis superiors, és especialment coneguda pels seus cicles superiors, i el batxillera; tot i que també hi té una universitat.

Rehabilitació i reeducació científica:

Joan Pablo Bonet: Llenguatge de signes.

Jean Gaspard Itard: L'infant salvage.

Autors:

Friederich Fröebel:

Proposta pedagógica

-Té fundaments filosòfics relacionats amb la religió

-L’educació a la infància es realitza a través de 3 tipus d’operacions: acció, joc i treball

-Mètode intuitiu amb finalitats d’ auto-instrucció i no cientifíca

-A través del joc, els nens és faràn veritables homes

-Inventa jocs didàctics especifics

Funció social de l’educació   

- l’educació ha d’ajudar a l’home a coneixe’s a si mateix, viure en pau amb la

   natura i en unió amb Déu. (educació integral)

Funció del docent

-Valora a la dona com educadora

-El mestre ha de seguir l’ideal de vida d’aquesta pedagogia

Concepte de l’alumne

- Concepció totalment religiosa

Paper de l’escola

- El jardí d’infants considerat com la millor llar

Concepte dels valors

-Valors més importants són els de la disciplina i la llibertat

-Dóna total importància a la família.

Els Kindergärten.

    - Una institució per a l’ocupació, el joc i l’atenció dels infants, una institució per a la formació d’educadors i educadores:  aquestes dues institucions, cada una per separat i totes dues conjuntament formarien un tot íntimament unit sota el nom de Jardí d’Infància.”

Progressive educaction:

FRANCIS. W PARKER

Dewey deia que  és el pare de la progressive education. Molt relacionada amb l'escola nova, Parker va viatjar a Alemanya i va aprendre de Frohebel i Pastelozzi. Aquest va arribar als EUA coma superintendent i va aportar les seves idees basades amb l'escola nova.

Mètode QUINCY:  Fora discplina punitiva i memoritzacións mecàniques. Habilitats socials, expressió oral i escrita, educació física, experimentació científica amb materials.

Escola experimental de Chicago integrada a les escoles (1901) 

John Dewey:

1859-1952. Filòsof Nort Americà. Va dedicar la seva carrera a la reformació de l'educació. 
Es va interessar per l'ensenyança pública i va fomentar la cooperació entre docents d'ensenyança mitja i d'ensenyança superior de l'estat. 
A la Universitat de Chicago va formar part de la direcció del departament de pedagogia, i així va aconseguir que es crees una "escola experimental".
"Cada vez tengo más presente en mi mente la imagen de una escuela; una escuela cuyo centro y orígen sea algun dipo de actividad verdaderamente constructivam en la que la labar se desarrolle siempre en dos direcciones: por una parte, la dimensión social de esta actividad constructiva, y por otroa, el contacto con la naturaleza que le proporciona materia prima. En teoría puedo ver cómo, por ejemplo, el trabajo de carpintería necesario para la construcción de una maqueta será el centro de una formación social por una parte y de una formación científica por otra, todo ello acompañado de un entrenamiento físico, concreto y positivo de la vista y la mano" (Dewey, 1894).
L'escola experimental, coneguda més endavant com "Escola de Dewey" va obrir les seves portes al 1896, i tot i que va començar amb molt pocs alumnes i tan sols dos professos, aquest nombre va anar augmentant. 
Escola basada en la política democràtica i la psicologia funcional.  Vida comunitaria per aprendre la democràcia: Aprendre a decidir entre tots posar-se dacord-
Mètode: 
1. Experiència directa.

2. Necessitats a resoldre.
3. Cerca d'alternatives.
4. Apuntar solucions.
5. Comprovar eficàcies.
Es tracta d'aprendre a l'escola allò que es necessita a la vida inmediata, no quan siguis gran.
Crítica als tradicionalistas: perquè no relacionen las assignaturas del programa d'estudis amb els interessos i activitats dels nens.
El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats inmediates. Superar els dualismes (ment-acció; psíquic-social; teoria-pràctica; treball-lleure). L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç és fonamental per aconseguir allò que volem, si ens hi esforcem ho aconseguirem.
Per una educació eficaç és necessari que el mestre exploti les tendències i interessos dels infants per orientar-los cap a la culminació i assimilació de totes les matèries. 
La pedagogia de Dewey requereix que els mestres reincorporin els temes d'estudi en l'experiència.


Ovide Decroly:

(metge, neuròleg, psiquiatre).
Decroly bol una escola per la vida, i a través de la vida.  És important que l'escola serveixi per la vida, perquè si vas a l'escola i no ho pots aplicar a la teva vida, aleshores quina funcionalitat té?  
L'infant porta una herència i un impuls de vida

L'infant té une herència cultural.

Necessitats dels nens: Primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat psicosocial.

L’any 1907 fundà la institució École de l’Ermitage, on aplicà als nens i nenes “normals” els mètodes i materials anteriorment experimentats amb infants que ell anomenava “irregulars”. Aquesta escola, que d’entrada estava limitada al cicle elemental, va ser ampliada després també a escola maternal i a secundària elemental i superior.

La seva pedagogia és basada en les nocions d'interès (interessos de l'infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l'envolta) i de globalització. Creà els centres d'interès (mètode de passos: observació, associació i expressió)basats en les necessitats del nen: alimentació, seguretat afectiva,treball, joc... En aquests centres d'interès conflueixen alhora coneixements de diferents matèries. Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global.

La nova experiència escolar de Decroly pretenia crear un mètode que conciliàs les exigències educatives amb les necessitats i els interessos de l’infant. És en aquests anys quan va posar a punt la seva experimentació psicopedagògica i va concebre les seves teories sobre la “funció de globalització” i sobre els famosos “centres d’interès”. Els infants aprenen de la naturalesa.

Importància a l'educació moral. Bé, bondat i bellesa.

República escolar: Els infants prenen decisions en assamblea. És interessant aquesta idea, ja que als infants tinguin l'oportunitat de decidir per si mateixos, ja que això fomenta la seva autonomia.

Maria Montessori

Doctora, metgesa, antropòloga.

En la seva pedagògia Maria Montessori donava gran importància al silenci. En els seus llibres ella para d'un "nou nen" que valora la tranquil·litat, el silenci i els sons harmònics.

Bellesa, bondat i veritat... Divinitat: RELIGIOSITAT.

Montessori basa la seva pedagogia en la regularitat dels hàbits, la higiene i la percepció multisensorial.

"El niño, con su enorme potencial físico e intelectual, es un milagro frente a nosotros. Este hecho debe ser transmitido a todos los padres, educadores y personas interesadas en niños, porque la educación desde el comienzo de la vida podría cambiar verdaderamente el presente y futuro de la sociedad. Tenemos que tener claro, eso sí, que el desarrollo del potencial humano no está determinado por nosotros. Solo podemos servir al desarrollo del niño, pues este se realiza en un espacio en el que hay leyes que rigen el funcionamiento de cada ser humano y cada desarrollo tiene que estar en armonía con todo el mundo que nos rodea y con todo el universo"

Casa de Bambini 1907.  Aquest centre era una institució pedagògica orientada als nens de tres a sis anys que residien als immobles de l’Instituto Romano. Segons reconeix Montessori al seu llibre “Il Bambini”, el projecte inicial pretenia reunir als fills dels residents d'un edifici per tal d'impedir que s'equivoquessin d'escala, maltractessin els murs i sembressin el desordre.

En acceptar, Maria Montessori es proposava dues metes: per una banda procurar una vida millor als residents basada en la higiene i l'harmonia familiar i social; per altra, perseguia una finalitat pedagògica.

EL MATERIAL:  Les classes estaven plenes de materials molt diversos, però només hi havia un objecte de cada tipus, de manera que es fomenta la paciència: si un nen vol un objecte, i un altre infant l'està utilitzant haurà d'esperar a que acabi l'altre nen, o compartir-lo. 

Les aules estan dividides en àreas: Matemàtiques, llengua, ciència, etc. Depenent de l'edat del nen hi haurà unes àreas o unes altres. Cada nen escull en quina àrea treballarà, si ho farà sol o en grup. D'aquesta manera cada nen realitzarà una activitat diferentm però cada activitat respon als diferents objectius presents en els programes d'educació. Ella mateixa va dissenyar i construir el material d'ensenyança i va desenvolupar un ambien en el que es donés l'aprenentatge i l'automotivació.

PRINCIPIS FILOSÒFICS:

1. Periodes sensitius: Diferents etapes en las que els nens estan especialment sensibilitzats per realitzar aprenentatges.

2. La ment del nen és com una esponja, ja que el nen absorveix una gran quantitat de coneixements.

3. Llibertat de disciplina. Els nens necessiten disciplina pel seu desenvolupament. Al obeir el nen afaboreix el seu desenvolupament.

4. Autonomia: El nen no pot ser lliure si no és independent.

5. Aprendre fent: El nen ha de ser actiu. Aprendre a través del moviment i dels sentits.

6. Les diferències individuals: els nens tenen diferents ritmes de treball, ens hem d'adaptar i respectar-los.

7. La preparació de l'ambient és molt important ja que el nen apren absorvint del seu entorn. Cal propiciar un ambient de tranquil·litat i alegria.

8. Actitud de l'adult: Ha de respectar al nen durant el seu procès d'aprenentatge. Parlar en veu baixa i transmetre tranquil·litat, guiar al nen però sense donar-li tot fet. També és important que l'adult estigui al costat del nen quan aquest demana ajuda.

9. Importància del material: Aquest serveix per adquirir un determinat aprenentatge, enforteix el desenvolupament psicològic i social del nen. El material ha d'atraure i despertar l'interès del nen perquè el nen es concentri en el treball i estigui actiu.

10. Material sensorial: Aquest material ajuda al nen a desenvolupar la seva intel·ligència ja que organitza i classifica les seves percepcions sensorials seguint un ordre lògic. Pretén ordenar la gran cantitat de impressions que el nen percep. Es tracta d'una preparació interna per la vida intel·lectual.

Adolph Ferriér:

Pedagog, sociòleg, psicòleg i politocòleg.

Ginebra, 1879-1960. Pedagog suís. Fue uno de los principales propagandistas y teóricos de la escuela activa. Va ser un dels principals propagandistes i teòrics de l'escola activa. Autor de L'école active (1920). Autor de l'école active (1920).L'educació:

1.Es basa en la confiança i l'autenticitat.

2.Els grans ajuden als més petits. Evolució o aprenentatge col·lectiu: Cada grup fa una activitat diferents i els grups aprenen uns dels altres.

3.L'aprenentatge es basa en la motivació dels centres d'interès basats en la vida.

4.S'alterna treball individual i col·lectiu.

5.No hi ha classes ni leccions. Tot es basa en la felicitat d'aprendre i en l'autodisciplina.

6.Tots posen a prova les seves qualitats particulars i les exploten en la mesura de les seves posibilitats.

Va redactar els 30 punts de l'Escola Nova:

1 L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

3.L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

5. La coeducació

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit profesional

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.

16. El treball individual del nen.

17. El treball col·lectiu o en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

22 A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

23.Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

30.L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.