TEMA 2: L'École nouvelle i la Progressive education

Llindar del segle XX. Hi havia una necessitat de canci en el model esclar, es necessitava fonementació una fonementació en el coneixement científic.

Alemanya, França i Austria van ser els creadors de l'Escola Nova.

Al final del segle XIX l'escola activa estava vinculada a burgesos i industrials. La resta necessites una escola diferent a l'escola rutiniaria, volen una escola que es fonementi en la CIÈNCIA.

Precursors: 

Comenius:  Didáctica: Artifici universal per ensenyar tot a tots (ciència empírica). Es preocupa per la TÈCNICA.

Herbart: Pedagogia: Filosof especialitzat amb l'educació. La pedagogia deriva de la fi de l'educació. Pedagogia derivada del fi ¿Quin ciutadà vull fer? per saber quina pedagogia he d'aplicar.

Pestalozzi: L'escola del dia a dia per l'infant. Busca Fonamentació científica.

Reformadors socials:

Josep Calasanç: Escoles per a nens pobre. Escoles Pies.

Jean-Baptista de la Salle: Escoles Cristianes. La Salle.

Giovanni Bosca: Tallers d'oficis professionals. Els Salesians.

 *Les Escoles Pies, tot i ser una escola privada, actualment, segueix fidel als seus principis, ja que no és excessivament cara, excepte alguns centres, i dóna ajuda a aquells que hi volen estudiar, però que no tenen els recursos econòmis suficients.

*La Salle, segueix fidel als seus orígens, ja que la religió i té una gran importància.

*Els Salesians, segueixen en la mateixa línia de quan les van formar. En els centres dels Salesians, s'hi imparteixen sobretot estudis superiors, és especialment coneguda pels seus cicles superiors, i el batxillera; tot i que també hi té una universitat.

Rehabilitació i reeducació científica:

Joan Pablo Bonet: Llenguatge de signes.

Jean Gaspard Itard: L'infant salvage.

Autors:

Friederich Fröebel:

Proposta pedagógica

-Té fundaments filosòfics relacionats amb la religió

-L’educació a la infància es realitza a través de 3 tipus d’operacions: acció, joc i treball

-Mètode intuitiu amb finalitats d’ auto-instrucció i no cientifíca

-A través del joc, els nens és faràn veritables homes

-Inventa jocs didàctics especifics

Funció social de l’educació   

- l’educació ha d’ajudar a l’home a coneixe’s a si mateix, viure en pau amb la

   natura i en unió amb Déu. (educació integral)

Funció del docent

-Valora a la dona com educadora

-El mestre ha de seguir l’ideal de vida d’aquesta pedagogia

Concepte de l’alumne

- Concepció totalment religiosa

Paper de l’escola

- El jardí d’infants considerat com la millor llar

Concepte dels valors

-Valors més importants són els de la disciplina i la llibertat

-Dóna total importància a la família.

Els Kindergärten.

    - Una institució per a l’ocupació, el joc i l’atenció dels infants, una institució per a la formació d’educadors i educadores:  aquestes dues institucions, cada una per separat i totes dues conjuntament formarien un tot íntimament unit sota el nom de Jardí d’Infància.”

Progressive educaction:

FRANCIS. W PARKER

Dewey deia que  és el pare de la progressive education. Molt relacionada amb l'escola nova, Parker va viatjar a Alemanya i va aprendre de Frohebel i Pastelozzi. Aquest va arribar als EUA coma superintendent i va aportar les seves idees basades amb l'escola nova.

Mètode QUINCY:  Fora discplina punitiva i memoritzacións mecàniques. Habilitats socials, expressió oral i escrita, educació física, experimentació científica amb materials.

Escola experimental de Chicago integrada a les escoles (1901) 

John Dewey:

1859-1952. Filòsof Nort Americà. Va dedicar la seva carrera a la reformació de l'educació. 
Es va interessar per l'ensenyança pública i va fomentar la cooperació entre docents d'ensenyança mitja i d'ensenyança superior de l'estat. 
A la Universitat de Chicago va formar part de la direcció del departament de pedagogia, i així va aconseguir que es crees una "escola experimental".
"Cada vez tengo más presente en mi mente la imagen de una escuela; una escuela cuyo centro y orígen sea algun dipo de actividad verdaderamente constructivam en la que la labar se desarrolle siempre en dos direcciones: por una parte, la dimensión social de esta actividad constructiva, y por otroa, el contacto con la naturaleza que le proporciona materia prima. En teoría puedo ver cómo, por ejemplo, el trabajo de carpintería necesario para la construcción de una maqueta será el centro de una formación social por una parte y de una formación científica por otra, todo ello acompañado de un entrenamiento físico, concreto y positivo de la vista y la mano" (Dewey, 1894).
L'escola experimental, coneguda més endavant com "Escola de Dewey" va obrir les seves portes al 1896, i tot i que va començar amb molt pocs alumnes i tan sols dos professos, aquest nombre va anar augmentant. 
Escola basada en la política democràtica i la psicologia funcional.  Vida comunitaria per aprendre la democràcia: Aprendre a decidir entre tots posar-se dacord-
Mètode: 
1. Experiència directa.

2. Necessitats a resoldre.
3. Cerca d'alternatives.
4. Apuntar solucions.
5. Comprovar eficàcies.
Es tracta d'aprendre a l'escola allò que es necessita a la vida inmediata, no quan siguis gran.
Crítica als tradicionalistas: perquè no relacionen las assignaturas del programa d'estudis amb els interessos i activitats dels nens.
El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats inmediates. Superar els dualismes (ment-acció; psíquic-social; teoria-pràctica; treball-lleure). L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç és fonamental per aconseguir allò que volem, si ens hi esforcem ho aconseguirem.
Per una educació eficaç és necessari que el mestre exploti les tendències i interessos dels infants per orientar-los cap a la culminació i assimilació de totes les matèries. 
La pedagogia de Dewey requereix que els mestres reincorporin els temes d'estudi en l'experiència.


Ovide Decroly:

(metge, neuròleg, psiquiatre).
Decroly bol una escola per la vida, i a través de la vida.  És important que l'escola serveixi per la vida, perquè si vas a l'escola i no ho pots aplicar a la teva vida, aleshores quina funcionalitat té?  
L'infant porta una herència i un impuls de vida

L'infant té une herència cultural.

Necessitats dels nens: Primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat psicosocial.

L’any 1907 fundà la institució École de l’Ermitage, on aplicà als nens i nenes “normals” els mètodes i materials anteriorment experimentats amb infants que ell anomenava “irregulars”. Aquesta escola, que d’entrada estava limitada al cicle elemental, va ser ampliada després també a escola maternal i a secundària elemental i superior.

La seva pedagogia és basada en les nocions d'interès (interessos de l'infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l'envolta) i de globalització. Creà els centres d'interès (mètode de passos: observació, associació i expressió)basats en les necessitats del nen: alimentació, seguretat afectiva,treball, joc... En aquests centres d'interès conflueixen alhora coneixements de diferents matèries. Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global.

La nova experiència escolar de Decroly pretenia crear un mètode que conciliàs les exigències educatives amb les necessitats i els interessos de l’infant. És en aquests anys quan va posar a punt la seva experimentació psicopedagògica i va concebre les seves teories sobre la “funció de globalització” i sobre els famosos “centres d’interès”. Els infants aprenen de la naturalesa.

Importància a l'educació moral. Bé, bondat i bellesa.

República escolar: Els infants prenen decisions en assamblea. És interessant aquesta idea, ja que als infants tinguin l'oportunitat de decidir per si mateixos, ja que això fomenta la seva autonomia.

Maria Montessori

Doctora, metgesa, antropòloga.

En la seva pedagògia Maria Montessori donava gran importància al silenci. En els seus llibres ella para d'un "nou nen" que valora la tranquil·litat, el silenci i els sons harmònics.

Bellesa, bondat i veritat... Divinitat: RELIGIOSITAT.

Montessori basa la seva pedagogia en la regularitat dels hàbits, la higiene i la percepció multisensorial.

"El niño, con su enorme potencial físico e intelectual, es un milagro frente a nosotros. Este hecho debe ser transmitido a todos los padres, educadores y personas interesadas en niños, porque la educación desde el comienzo de la vida podría cambiar verdaderamente el presente y futuro de la sociedad. Tenemos que tener claro, eso sí, que el desarrollo del potencial humano no está determinado por nosotros. Solo podemos servir al desarrollo del niño, pues este se realiza en un espacio en el que hay leyes que rigen el funcionamiento de cada ser humano y cada desarrollo tiene que estar en armonía con todo el mundo que nos rodea y con todo el universo"

Casa de Bambini 1907.  Aquest centre era una institució pedagògica orientada als nens de tres a sis anys que residien als immobles de l’Instituto Romano. Segons reconeix Montessori al seu llibre “Il Bambini”, el projecte inicial pretenia reunir als fills dels residents d'un edifici per tal d'impedir que s'equivoquessin d'escala, maltractessin els murs i sembressin el desordre.

En acceptar, Maria Montessori es proposava dues metes: per una banda procurar una vida millor als residents basada en la higiene i l'harmonia familiar i social; per altra, perseguia una finalitat pedagògica.

EL MATERIAL:  Les classes estaven plenes de materials molt diversos, però només hi havia un objecte de cada tipus, de manera que es fomenta la paciència: si un nen vol un objecte, i un altre infant l'està utilitzant haurà d'esperar a que acabi l'altre nen, o compartir-lo. 

Les aules estan dividides en àreas: Matemàtiques, llengua, ciència, etc. Depenent de l'edat del nen hi haurà unes àreas o unes altres. Cada nen escull en quina àrea treballarà, si ho farà sol o en grup. D'aquesta manera cada nen realitzarà una activitat diferentm però cada activitat respon als diferents objectius presents en els programes d'educació. Ella mateixa va dissenyar i construir el material d'ensenyança i va desenvolupar un ambien en el que es donés l'aprenentatge i l'automotivació.

PRINCIPIS FILOSÒFICS:

1. Periodes sensitius: Diferents etapes en las que els nens estan especialment sensibilitzats per realitzar aprenentatges.

2. La ment del nen és com una esponja, ja que el nen absorveix una gran quantitat de coneixements.

3. Llibertat de disciplina. Els nens necessiten disciplina pel seu desenvolupament. Al obeir el nen afaboreix el seu desenvolupament.

4. Autonomia: El nen no pot ser lliure si no és independent.

5. Aprendre fent: El nen ha de ser actiu. Aprendre a través del moviment i dels sentits.

6. Les diferències individuals: els nens tenen diferents ritmes de treball, ens hem d'adaptar i respectar-los.

7. La preparació de l'ambient és molt important ja que el nen apren absorvint del seu entorn. Cal propiciar un ambient de tranquil·litat i alegria.

8. Actitud de l'adult: Ha de respectar al nen durant el seu procès d'aprenentatge. Parlar en veu baixa i transmetre tranquil·litat, guiar al nen però sense donar-li tot fet. També és important que l'adult estigui al costat del nen quan aquest demana ajuda.

9. Importància del material: Aquest serveix per adquirir un determinat aprenentatge, enforteix el desenvolupament psicològic i social del nen. El material ha d'atraure i despertar l'interès del nen perquè el nen es concentri en el treball i estigui actiu.

10. Material sensorial: Aquest material ajuda al nen a desenvolupar la seva intel·ligència ja que organitza i classifica les seves percepcions sensorials seguint un ordre lògic. Pretén ordenar la gran cantitat de impressions que el nen percep. Es tracta d'una preparació interna per la vida intel·lectual.

Adolph Ferriér:

Pedagog, sociòleg, psicòleg i politocòleg.

Ginebra, 1879-1960. Pedagog suís. Fue uno de los principales propagandistas y teóricos de la escuela activa. Va ser un dels principals propagandistes i teòrics de l'escola activa. Autor de L'école active (1920). Autor de l'école active (1920).L'educació:

1.Es basa en la confiança i l'autenticitat.

2.Els grans ajuden als més petits. Evolució o aprenentatge col·lectiu: Cada grup fa una activitat diferents i els grups aprenen uns dels altres.

3.L'aprenentatge es basa en la motivació dels centres d'interès basats en la vida.

4.S'alterna treball individual i col·lectiu.

5.No hi ha classes ni leccions. Tot es basa en la felicitat d'aprendre i en l'autodisciplina.

6.Tots posen a prova les seves qualitats particulars i les exploten en la mesura de les seves posibilitats.

Va redactar els 30 punts de l'Escola Nova:

1 L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

3.L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

5. La coeducació

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit profesional

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.

16. El treball individual del nen.

17. El treball col·lectiu o en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

22 A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

23.Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

30.L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.