TEMA 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics

Europa 1930: Context històric

- Depressió econòmica deguda al crack del '29 de Nova York.

- Època d'entreguerres.

- Aparició dels feixismes.

- Grans moviments culturals: Avantguardies.

- Efervecència del pensament.

EDUCACIÓ

Éduard Claparède:

"Psychologye de l'enfant et pédagogie experimentale" 1909

"L'education Fonctionelle" 1931

Va crear a Suïssa l'Institut de Ciencies de l'Educació.

L'ensenyament ha de començar amb el medi per desenvolupar la intligència.

Intel·ligència: Capacitat de resoldre amb el pensament els problemes nous.

Per fer l'educació hem de saber donar respostes a l'educand amb el coneixement científic (psicologia, sociologia, pedagogia...).

Psicopedagog: Coneixement i principis d'intervenció, va més enllà de coneixer l'infant.

La seva obra va contribuir en gran manera a convertir Ginebra al centre de la pedagogia moderna europea. Su principal preocupación pedagógica fue la de conseguir una escuela activa, en la que primara la necesidad y el interés del niño, consiguiendo la creación de un colegio a la medida del alumno. La seva principal preocupació pedagògica va ser la d'aconseguir una escola activa, en la qual prevalgués la necessitat i l'interès del nen, aconseguint la creació d'una escola a la mesura de l'alumne. Para ello tomó las ideas y conceptos de la psicología para aplicarlas a la pedagogía; así, propuso que los maestros aprendieran a observar a sus alumnos y trabajaran e investigaran a partir de estas observaciones. Per això va prendre les idees i conceptes de la psicologia per aplicar-les a la pedagogia, així, va proposar que els mestres aprenguessin a observar als seus alumnes i treballessin i investiguessin a partir d'aquestes observacions.

Claparède no va oblidar dins de la pedagogia dels temes socials i econòmics. Junto con su primo Th. Flournoy fundó la primera revista francesa de psicología, Archives de Psicologie , que dirigió hasta su muerte. Juntament amb el seu primer Th Flournoy va fundar la primera revista francesa de psicologia, Archives de Psicologia, que va dirigir fins a la seva mort.

Henry Wallon:

Wallon consagrar les seves investigacions a la psicologia del nen, el desenvolupament està influït, al seu parer, per la maduració biològica i pel medi social, desenvolupament que no és continu, sinó que està sembrat de crisi que provoquen una contínua reorganització. Describió el desarrollo mental del niño como una sucesión de estadios, deteniéndose en el análisis de los aspectos cognitivos, biológicos, afectivos y sociales. Descriure el desenvolupament mental del nen com una successió d'estadis, detenint-se en l'anàlisi dels aspectes cognitius, biològics, afectius i socials.

El 1937, Wallon va assumir la presidència de l'OIE (Office Internacional pour l'Enfance), una comissió creada en defensa dels drets del nen, que pot considerar-se com una de les institucions precursores de la UNESCO.Por sus ideas progresistas y antitotalitarias fue perseguido durante la Segunda Guerra Mundial por la Gestapo, lo que le obligó a vivir en la clandestinidad durante un prolongado período de tiempo. Per les seves idees progressistes i antitotalitaria va ser perseguit durant la Segona Guerra Mundial per la Gestapo, el que li va obligar a viure en la clandestinitat durant un prolongat període de temps. Cada vegada més convençut de la necessitat de combatre el feixisme des de posicions marxistes, el 1942 es va afiliar al Partit Comunista Francès (del que ja s'havia declarat simpatitzant), vinculació que va mantenir fins al final dels seus dies.

Immediatament després de la guerra va participar en l'elaboració d'un projecte de reforma de l'ensenyament basat en la igualtat d'oportunitats, la formació permanent del professorat i la consideració de les capacitats i condicions socials del nen, projecte que finalment el govern no va portar a la pràctica. Director de Instituto de Psicología de la Universidad de París, Wallon fundó en 1948 la revista Enfance, que pronto se convirtió en una de las publicaciones de pedagogía y psicología infantil más influyentes. Director d'Institut de Psicologia de la Universitat de París, Wallon va fundar el 1948 la revista Enfance, que aviat es va convertir en una de les publicacions de pedagogia i psicologia infantil més influents.

Wallon afirma que la consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l'afectivitat. L'humà és un ésser biològic i social, sense dualisme.

És molt important que un nen rebi afectivitat.

El nen s'ha d'estudiar de manera global i no fragmentada: S'han de superar els dualisme.

Estadis de maduració:

- Impulsiu. motriu reflex.

- Emocional: Simbiosi amb l'entern. Depèn de les abraçades, caricies, el nen s'ha de sentir segur.

- Sensorial-motriu: Interacció amb objectes i espai. ( Es desplaça, toca...)

- Projectiu-executant: Té intenció de fer alguna cosa, ho vol fer, i ho fa.

- Personalisme: Consciència del propi jo. 6-7 anys. Comença l'ús de raó. Un se n'adona que és ell.

- Personalitat polivalent: Afectivitat, intel·ligència i valors. Pot fer moltes coses. Alguna li costarà més, però hem de fer que tots ho facin tot, animar-los tot i que els costi.

- Adolescència: Valorar lo positiu d'aquesta època. Les persones tendim a pensar que és una època dolenta, però té coses molt positives: s'entusiasmen per les coses.

Lev Semianovitx Vigotski:

- Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.

-Pensament i llenguatge.1934 

El desenvolupament humà és possible per la interacció social.

La consciència és construcció social.

El llenguatge és el mediador entre la consciència i la ment.

Intercanvis socials amb símbols i signes.

Llei: doble procés interpsicològics (amb altres persones) i intrapsicològics (amb un mateix).

El llenguatge és per comunicar, però també per pensar (pensem a través de paraules, del llenguatge).

El llenguatge és mediador.

Constructivisme: Començar l'aprenentatge a partir de la base, i a partir d'aquesta base anem pujant la dificultat del coneixement. Actualment, a Espanya habitualment s'utilitza aquest mètode.

Zona de desenvolupament proper: 

Alhora d'ensenyar a un nen caldrà tenir en compte en el procés d'ensenyament-aprenentatge el conjunt de coneixements previs que ha construït l'alumne en les seves experiències educatives anteriors -escolars o no- o d'aprenentatges espontanis. L'alumne que inicia un nou aprenentatge escolar ho fa a partir dels conceptes, concepcions, representacions i coneixements que ha construït en la seva experiència prèvia, i els utilitzarà com a instruments de lectura i interpretació que condicionen el resultat l'aprenentatge. Aquest principi ha de tenir-se especialment en compte en l'establiment de seqüències d'aprenentatge i també té implicacions per a la metodologia de l'ensenyament i per a l'avaluació.

S'ha d'establir una diferència entre el que l'alumne és capaç de fer i d'aprendre sol i el que és capaç de fer i d'aprendre amb ajuda d'altres persones, observant-les, imitant-les, seguint les seves instruccions o col.laborant-hi. La distància entre aquests dos punts , que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) perquè se situa entre el nivell de desenvolupament efectiu i el nivell de desenvolupament potencial, delimita el marge d'incidència de l'acció educativa. En efecte, el que un alumne en principi únicament és capaç de fer o aprendre amb l'ajuda dels altres, podrà fer-ho o aprendre-ho posteriorment ell mateix. L'ensenyament eficaç és doncs, el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu de l'alumne, però no per acomodar-s'hi, sinó per fer-lo progressar a través de la zona de desenvolupament proper, per ampliar i per generar, eventualment, noves zones de desenvolupament efectiu.

Són aquells coneixements que poden adquirir els nens, ja que no són ni massa fàcils, ni massa difícils, és a dir, coneixen la base per adquirir els nous aprenentatges, però són coneixements nous. Tampoc són coneixements massa complexos per las seves bases. Si no ensenyem als nens, dacord amb la seva zona de desenvolupament proper, no interioritzaran els nous aprenentatges. És molt important ensenyar dins d'aquesta zona per tal que l'aprenentatge sigui significatiu.

Signe i simbol:  Els signes els hem d'entendre tots,. Són codificats, un exemple, en seria un semàfor. El semàfor no està codificat. Conserva un punt de llibertat, un exemple serien les espelmes de l'aniversari. 

Vigotski és el precursor de la neurpsicològia, constructor de la psicològia científic par a la construcció de la societat.

Jean Piaget:

Complementari amb Wallon.

Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980. Fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.

És així que Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebé en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural

ESTADIS:

Estadi: Nom que dóna Piaget a les diferents etapes de l’evolució de la persona.

a)    Els tres primers estadis (0-2 anys)
- Estadi dels actes reflexos (0-3 mesos)
- Estadi de l’organització de les percepcions i hàbits (3-12 mesos)
- Estadi sensoriomotriu (1-2 anys)

b) Les operacions preoperatives (2-7 anys)
- Egocentrisme intel·lectual
- Animisme
- Artificialisme
- Causalitat moralista

c. Les operacions concretes (7-12 anys)
- Desaparició egocentrisme intel·lectual
- Cooperació, treball en comú, socialització.
- Operacions concretes en matemàtiques.

d. Les operacions formals (12-16 anys)
- Pas del pensament concret a l’abstracte (formal, hipotètic, deductiu)

Etapes	Edat aproximada	Característiques
Sensoriomotriu: intel·ligència pràctica	0 - 2 anys	Coordina diverses modalitats sensorials. Distingeix entre mitjans i finalitats. Comprèn la permanència de l'objecte
Preoperativa: intel·ligència intuïtiva	2 - 6 anys	Desenvolupament del llenguatge. Cerca d'ordre i constància. Pensament animista. Egocentrisme.
Operacions concretes: intel·ligència loogiconcreta	7 - 11 anys	Operacions mentals sobre objectes concrets. Classificació d'objectes. Seriació. Transitivitat.
Operacions formals: intel·ligència logicoformal	12 anys en endavant	Pensament abstracte. Construcció de teories. Elaboració i comprovació. Raonament deductiu

 Eduard Spranger

Berlín, 1882 - Tubinga, 1963 va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey.

Preconitzà una educació liberal i integral.

Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques.

Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

 Es basa en una pedagogia humanísta i de la cultura: entre el nen i l'educand ha d'haver cultura, els nens l'han d'experimentar. Té en compte les ciències de l'esperit: a més a més de la psicològia, també hi ha l'esperit.

A Catalunya arriba el seu pensament a través de Joaquin Xirau.

Rudolf Steiner

"No hem de preguntar-nos què necessita saber i conèixer l'home per mantenir l'ordre social establert; sinó: què potencial hi ha en l'ésser humà i què pot desenvolupar-se en ell? Així serà possible aportar a l'ordre social noves forces procedents de les joves generacions"
Una de les definicions de la seva filosofia segons Steiner:

"L'antroposofia és un camí de coneixement que voldria conduir l’espiritual en l’home a l’espiritual en l’univers. Poden ser antropòsofs qui sentin determinades qüestions sobre l’essència de l’home i del mon com una necesitat tan vital com la que se sent quan tenim gana i set."

1861 – 1925. Filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l'antroposofia, que es troba a l'origen de l'educació Waldorf, l'agricultura biodinàmica, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d'altres moviments. 

Steiner va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar en la seva visió epistemològica del món de Johann Wolfgang von Goethe, segons la qual El pensament és un òrgan de percepció de la mateixa manera que l'ull o l'oïda. De la mateixa manera que l'ull percep colors i l'oïda sons, així el pensament percep idees.

Escoles Waldorf: 

D'acord a la filosofia de Steiner, l'ésser humà és una individualitat de esperit, ànima, i cos, les capacitats del qual es despleguen en tres etapes de desenvolupament cap a la maduresa de l'adult: primera infància, infantesa, i adolescència.

En 1919 Steiner va visitar la fàbrica de cigarrets Waldorf Astoria, a Stuttgart, Alemanya i va parlar als treballadors sobre la necessitat d'una renovació social, una nova forma d'organitzar la societat, la seva vida política i cultural. L'amo de la fàbrica, Emil Molt, li va sol·licitar a Steiner si podria encarregar-se d'establir i dirigir una escola per educar als fills dels empleats de la seva empresa. Així va néixer la Escola lliure Waldorf. L'educació que van rebre aquests nens va ser tan innovadora i evolucionada que aviat van començar a sorgir escoles Waldorf a Alemanya i després el moviment d'escoles Waldorf es va estendre per la resta d'Europa i el món.

 Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van tornar a obrir-se després de la Segona Guerra Mundial.

Avui dia hi ha prop de 1000 escoles en més de 40 països, a més d'escoles públiques que apliquen mètodes Waldorf per enriquir els seus ensenyaments.

Quan un nen pot relacionar el que aprèn amb les seves pròpies experiències, el seu interès vital es desperta, la seva memòria s'activa, i l'après es torna seu. Les escoles Waldorf estan dissenyades per propiciar aquest tipus d'aprenentatge.
Pedagogia escoles Waldorf
El mètode de Steiner es basa a proveir-li al nen el que necessita a cada moment de la seva evolució. El procés de desenvolupament del nen i l'ésser humà es pot dividir en septennis (períodes de set anys).
Primera infància (0 a 6 anys)
Els nens petits es lliuren totalment al seu entorn físic; absorbeixen el món sobretot a través dels seus sentits i responen amb la manera més activa d'aprenentatge i coneixement: la imitació. La imitació és la capacitat d'identificar-se amb l'entorn de través de la voluntat activa: l'acció i el fer. Tot--ira, amor, alegria, odi, intel·ligència, estupidesa--li parla al nen a través del to de veu, el contacte físic, els gestos corporals, la llum, la foscor, el color, l'harmonia, i la desarmonía. Aquestes influències són absorbides per l'organisme físic, encara molt mal·leable, i afecten al cos per a tota la vida.
Els afins al nen petit--pares, mainaderes, mestres d'educació inicial i jardí--tenen la responsabilitat de crear un entorn que sigui digne d'aquesta imitació incondicional del nen. L'entorn ha d'oferir al nen àmplies oportunitats per a la imitació plena de sentit i per al joc creatiu. Això recolza al nen en l'activitat central d'aquests primers anys: el desenvolupament del seu organisme físic. Desviar les energies del nen d'aquesta tasca fonamental per atendre exigències intel·lectuals prematures li roba al nen la salut i vitalitat per a la seva vida posterior. En últimes, afebleix les mateixes capacitats de judici i intel·ligència pràctica que el mestre vol fomentar.
En el jardí d'infants, els nens juguen a cuinar; es disfressen i es tornen mares i pares, reis i reines; canten, pinten i dibuixen. A través de cançons i poemes aprenen a gaudir l'idioma; aprenen a jugar junts, escolten històries, veuen obres de titelles, fan pa, preparen sopa i amanides de fruites, modelen amb cera d'abelles i construeixen cases a partir de teles i caixes. Involucrar-se en forma total en aquest tipus de treballs és la millor preparació del nen per a la vida. Desenvolupa les capacitats de concentració, l'interès, i l'amor per aprendre.
Infantesa (7 a 13 anys)
Quan els nens estan llests per deixar el jardí i entrar en primer grau, estan desitjosos d'explorar el món sencer per segona vegada. Abans, s'havien identificat amb ell i ho havien imitat; ara a un nivell més conciente, estan llests per conèixer-ho una altra vegada per mitjà de la imaginació-- aquest poder o capacitat extraordinària de la cognició humana--que ens permet "veure" una imatge, "oir" una història i "endevinar" els signficados dins de les aparences.
En el segon septenni, durant els anys d'escola primària, la tasca de l'educador és traduir tot el que el nen necessita saber sobre el món al llenguatge de la imaginació, un llenguatge que és tan exacte i correspon tant a la realitat com l'anàlisi intel·lectual en l'adult. Les riqueses d'èpoques antigues menys intel·lectuals, amb les seves llegendes, mites i relats folklòrics, que diuen la veritat a través de paràboles i imatges, es tornen font inesgotable de tresors per al mestre. La naturalesa, el món dels nombres, les matemàtiques, les formes geomètriques i el treball pràctic del món, quan es miren a través del lent de la imaginació es tornen el millor aliment per a l'ànima del nen. Les quatre operacions poden, per exemple, ser introduïdes com a personatges d'una obra teatral que els nens de primer any actuen amb molt temperament i gaudi. Tot allò que apel·la a la imaginació i en sentir veritable activa i mobilitza els sentiments, facilitant l'aprenentatge i la memòria. Els anys de primària són el temps per educar la "intel·ligència del sentir".
És només després dels canvis fisiològics de la pubertat, amb els quals es completa la segona gran fase de desenvolupament del nen, que l'aprenentatge imaginatiu sofreix una metamorfosi per emergir com a capacitat racional i d'abstracció intel·lectual.
Adolescència (14 a 21 anys)
Durant la gloriosa turbulència de l'adolescència, la personalitat celebra la seva independència i busca explorar el món una altra vegada en una forma nova. En el seu interior, el/la jove, l'ésser humà cap a qui els anys d'educació han estat dirigits, està madurant calladament. Aviat emergirà la individualitat de la seva ser.
Segons la concepció de Steiner, aquest ser essencial no és producte ni de l'herència ni de l'entorn; és una manifestació de l'esperit. El terreny sobre el qual s'afirma i en el qual enfonsa les seves arrels és la intel·ligència que ha madurat, a partir de la matriu de la voluntat i el sentir, fins a arribar al pensament clar i experimentat. En la saviesa tradicional, és est l'ésser que pren possessió de si mateix al voltant dels 21 anys, es fa "major d'edat", i llavors està llest per emprendre la veritable tasca educativa--l'autoeducación--que distingeix a l'adult de l'adolescent.

Georg Kershenstener

(Escola del treball)

Munic, 1854 - Munic, 1932. Va ésser un pedagog i matemàtic alemany.

 El 1895 fou nomenat Conseller d'Instrucció Pública, i a partir de llavors esdevingué una figura clau en el món pedagògic alemany, especialment a Munic.

 Influenciat per Johann Heinrich Pestalozzi i John Dewey, propugnava l'escola del treball (arbeitschule) que per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional

Educació espiritual i amb sentit; cultura personal

Educació social. Educació cívica i del treball.

L'educador ha de transmetre emoció.

Va ser director de l'escola del treball, per adolescents, joves aprenents.

La formació professional ha seguit tenint una gran importància a Alemanya. 

El doctro Miro i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del treball de Barcelona l'any 1919, amb la col·laboració de la Mancomunitat de Catalunya. 

Anton Makarenko

Va ser un pedagog ucraïnès . Després del triomf de la revolució russa va fundar les cases cooperatives per a orfes de la guerra civil, destacant la Colònia Gorki , més tard va fundar, sota els auspicis de Stalin , el municipi de Dzerjinski , on va treballar fins a la fi dels seus dies

 Centre per a delinqüents juvenils. GRANJA GORKI, 1921.

Producció i treball cooperatiu.

Gestió del dia a dia pels propis joves.

Impacte emocional d'una pallisa en un context d'acceptació dels joves interns que van canviar radicalemtn el seu comportament.

Makarenko va escriure:

"Colèric i ofès, portat a la desesperació i al frenesí per tots els mesos precedents, em vaig llançar sobre Zadórov. Le abofeteé. Li va bufetejar. Le abofeteé con tanta fuerza, que vaciló y fue a caer contra la estufa. Li va bufetejar amb tanta força, que va dubtar i va anar a caure contra l'estufa.  Li vaig colpejar per segona vegada i agafant pel coll i aixecant, li pegui un cop més. Això va ser, naturalment, una sortida violenta a les emocions, des del punt de vista de molts dels teòrics actuals, un absurd pedagògic. Agafats d'improvís per aquesta explosió, els colons van reaccionar tal com es podia esperar de gents sortides del món de la delinqüència: van cedir a la força sense sentir humiliació .  Aquesta va ser una espècie de victòria general, de l'educador i dels xavals, però una victòria que encara necessitava consolidar, exigint per a ells mesures d'una altra naturalesa.  Però, quins?"

Celéstin Freinet ét Elise

Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.

Élise, creadora de l'art infantil.

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i úsos culturals: Text lliure, llibre de la vida, imprempta, escolar, fotografia i cinema, radio i electròfon, màquins d'instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual, tallers d'expressió-creació, conferències, educació corporal.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l'aula que trencava amb l'escolàstica i l'uniformitat industrial. És el model que estem buscar per incorporar internet a les aules.

Conceptes clau de la pedagogia de Freinet

Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants: text lliure, dibuix lliure, correspondència interescolar, impressió i periodisme escolar, etc, a la qual ha restat associada el seu nom, tot i que ha donat origen a derivacions no sempre reconegudes pel mateix autor. Freinet pensava la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:

1. Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.

 2. Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.

3. Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.

 4. Centres d'interès (complexe d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.

 5.  El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.

 6.  Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.

Principals idees i aportacions

"L'escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels xiquets i xiquetes, doncs aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense ella no pot haver una formació autènticament humana”

Va plasmar en l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seues teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.

Estipula, com base psicològica de la seua proposta educativa, la idea de “tempteig experimental”, considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els xiquets, de l'expressió de les seues vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguen formular i expressar les seues experiències.

Altra consideració que s'ha de contemplar és la funcionalitat del treball, crear institucions que impliquen que el treball escolar tinga un sentit, una utilitat, una funció.

Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix la creació d'un ambient en l'aula en el qual existisquen elements mediadors en la relació mestre–alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes–mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comuna els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular.

Així l'organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aqueix ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels xiquets en un marc de cooperació.

 "Per això constatem tots els dies aquest efecte principal dels mètodes tradicionals: els xiquets que han après a llegir i a escriure segons aquests mètodes són certament capaços – i de vegades en un temps rècord – d'ajustar les peces soltes el maneig de les quals li ha ensenyat, i de llegir sense error les paraules i les frases que se'ls presenten. Però no enllacen aquestes lectures amb els pensaments, o els fets o els successos del que són expressió… El xiquet sap desxifrar però no sap llegir perquè no tradueix la paraula en pensament."