TEMA 1: El sistema escolar: La institució escolar.

(Institució, ensenyament, educació i aprenentatge)

La revolució Francesa (1789) va portar les idees dels il·lustrats en vigor: Educació per tothom per poder vencer la Monarquia absoluta.

Època de la il·lustració a França (un sòl estat) -->SISTEMA ESCOLAR

i del Romanticisme a Alemanya (molts estats petits)-->NO SISTEMA ESCOLAR

La institució escolar, també va formar part dels instruments del DESPOTISME IL·LUSTRAT.

El model escolar a Espanya està basat amb el model francès. Però molt més endarrerit i pitjor:

1881: A França Gilles Ferry fa un sistema escolar d'educació pública, en francès i laic.

1991: Ministerio de Instrucción Pública, fins aleshores de l'educació s'encarregava el Ministrerio de Fomento. 

CONCEPTES:

Educació: Procés de desenvolupament social i personal del caràcter intencionat. Estímul cap als comportaments culturals.
Socialització: Procés pel qual l'animal biològic esdevé animal social en un grup social. La imitació és el procediment bàsic amb algunes normes es donen per descomptat.
Ensenyament: Procés pel qual un docent mostra el coneixement i guia l'aprenentatge del dicent (alumne).
Instrucció: Part de l'aprenentatge que té un component molt important d'exercitació i repetició. Un cop adquirit si s'exercita de tant en tant no s'oblida. Un exemple molt clar, podrien ser les multiplicacions.
Ensinistrament: Pràctica que perfecciona habilitats tècniques. No s'oblida. Un exemple podria ser conduir.
Aprenentatge: Posit: el que queda. És allò que queda de l'ensenyament i la instrucció.
Formació: 
- Allò que queda en la persona del procés d'educació, d'ensenyament i d'aprenentatge.
-Procés que segueix la persona després de l'educació. Per exemple una carrera universitaria, una formació literària, etc.
Domesticació: Procediment d'adaptació dels animals per viure amb els humans. Comporta la pràctica de superioritat de l'humà sobre l'animal.

1635: Didàctica .artifici universal per ensenyar tot a tots--> Comenius:  Preil·lustrat.

1800: Pedagogia: Acompanyar als nens en l'educació i en l'ensenyament. No centra en com ensenyar, sinó en la finalitat.

Metodologia: S'aplica com a sinònim de didàctica. Estudi sistemàtic de quin mètode hem d'utilitzar en cada cas.

Psicopedagogia: Orientació escolar. Disciplines científiques de les ciencies pdagògiques.

Autors:

Rousseau:

Ginebra 1712-França 1778: Gran il·lustrar: escriptor i filòsof. 

Emilio o De la educación (1762) és una novel·la pedagógica
" Tracteu al vostre deixeble segons l'edat que tingui. Situeu-lo primer de manera que no intenti de sortir-ne. Així és com, abans de saber què és la sabiesa, en practicarà la lliçó més important. No li maneu mai res, sigui el que sigui, res en absolut. No li deixeu ni tan sols imaginar que preteneu tenir cap autoritat damunt seu".

«asignad a los niños más libertad y menos imperio, dejadles hacer más por sí mismos y exigir menos de los demás».

"La educación debe tener su lugar dentro de la naturaleza para que el potencial del niño pueda desarrollarse según el ritmo de la naturaleza y no al tiempo de la sociedad"

Rousseau diu que el nen és bo i que la naturalesa també, i que el nen ha d'aprendre per si sòl experimentant en la naturalesa. Ha de tenir motius per voler aprendre. Una societat que planteja una educació amb un transcurs natural, seria una societat més lliure.

EMILI, el text pedagògic de ROUSSEAU va aparèixer el mateix any (1762) que el CONTRACTE SOCIAL i no per atzar, sinó perquè -en profunditat- ambdós textos són complementaris, en la mesura que no hi ha ciutadania sense educació. Un govern respectuós amb els drets de tots i de cadascú necessita, en paral·lel, una educació que no prepari homes submisos, sinó ciutadans lliures, desitjosos de col·laborar en el bé públic. Assegura que la societat fa malbé als nens. Els nens s'han d'observar i conèixer, i tenir en compte el seu context social. 

Trets característics de la pedagogia de Rousseau:

· Allò primordial és l'educació del "cor del l'home", perquè els sentiments valen més que la raó.

· El model de l'educació és l'observació de la natura, però no per fer de l'alumne un misantrop; sinó per educar-lo lluny de la hipocresia social. Prendre model de la naturalesa és el millor per a produir homes lliures, socialment valuosos perquè hauran après a ser autònoms.

· L'educació, especialment als primers anys, ha de ser "purament negativa", en el doble sentit que, per una banda el seu preceptor l'ha d'apartar del mal social i que, per l'altra, no se li ha d'impedir expressar la seva capacitat creativa, ni limitar-li la seva llibertat, la curiositat natural, etc. 

Condorcet:

Científic, filòsof i polític, de nom Jean-Antoine Marie Nicolas Caritat va néixer a França.Es va deixar atreure cada cop més per les idees revolucionàries i va ser l'únic dels il·lustrats que va participar activament en la Revolució Francesa. Els últims anys de la seva vida, va escriure  "Esbós d'un quadre històric sobre els progressos de l'esperit humà" (va ser públicat al 1795), en aquest document divideix la història en deu períodes. En el novè període, en el que triomfa la raó demana una educació un ensenyament lliure de prejudicis, sense el qual no podria haver-hi llibertat, justicia, racionalitat. o progrés moral i l'ús de mitjans tècnics en l'ensenyament.

 

"Ofrecer a todos los individuos de la especie humana los medios de proveer a sus necesidades, de asegurar su bienestar, de conocer y ejercer sus derechos, de entender y cumplir sus deberes; asegurar a cada uno de ellos la facilidad de perfeccionar su industria, de capacitarse para las funciones sociales a las cuales tiene derecho a ser llamado, de desarrollar en toda su extensión los talentos que ha recibido de la naturaleza, y de este modo establecer entre los ciudadanos una igualdad de hecho, y hacer real la igualdad política reconocida por la ley: tal debe ser el primer objetivo de una instrucción nacional y, desde este punto de vista, constituye para el poder público un deber de justicia."

(Condorcet 1792) 

En aquest text podem observar que Condorcet defensava que per tal que els ciutadans poguéssin entendre i defensar els seus drets, per tal que es poguéssin desenvolupar, i fer realitat la igualtat era necessària l'educació, i que l'Estat tenia el deure de proporcionar educació a tota la població. És a dir, en aquest text es reflexa clarament el pensament de Condorcet: EDUCACIÓ UNIVERSAL!