domingo, 14 de noviembre de 2010
lunes, 8 de noviembre de 2010
Activitats
1.
5. 30 punts escola nova
8. Aportacions Ferrer i Guàrdia
Educació com a realitat.
L’educació és una realitat, ja que tothom la té al abast. L’educació la trobem no només a l’escola i centres institucionals i formals, estant amb la família ens eduquem, interaccionant amb altres, i fins i tot realitzant les activitats quotidianes del dia a dia de la nostra vida.
Educació com a necessitat.
funcions que fan necessària l’educació Primera funció: Socialitzadora Neix asocial psicològicament. Antropològicament és un ésser social. El nadó ha d’integrar-se en societat. L’ instrument que ho permet és l’educació.
Segona funció: Garantir la continuïtat social Continuïtat (permanència del que és). Canvi (evolució incessant) L’instrument que ho porta a terme és l’educació. funcions que fan necessària l’educació
Tercera funció: Introdueix el canvi social Promou innovacions, creativitat i capacitat crítica. Revolucions impulsades pels intel·lectuals. funcions que fan necessària l’educació
Quarta funció: Capacitació professional que atorga Millora les competències de l’individu adequant-lo per a la divisió laboral actual. Augmenta el nivell de producció. funcions que fan necessària l’educació
Cinquena funció: Econòmica Promou el progrés material. Relacionada directament amb el desenvolupament dels països. Producció més rica qualitativament i quantitativa. funcions que fan necessària l’educació
Sisena funció: Política Dimensió inalienable de l’home. Educació necessària per: Formar-la, orientar-la, dotar-la de cos. Fomentar el sentit cívic per a l’establiment d’una democràcia. Aspecte molt controvertit: formació d'elits. funcions que fan necessària l’educació
Setena funció: Eina de control social Educació com a eina per evitar el control social, el qual es pot introduir de dues maneres: De manera directa. De manera subliminal. Principal impulsora de la llibertat. funcions que fan necessària l’educació
Educació com aspiració.
Tots hem de tenir en ment què volem fer i a què volem arribar. L’educació ens ajuda a ser millors, a anar millorant poc a poc, augmentant els nostres coneixements per que en un futur ens podem dedicar allò que volem, arribar a la meta que ens hem plantejat des d’un principi.
Educació com a desenvolupament.
és afavorir que les nenes i nens puguin viure plenament i desenvolupar-se en el sí de la comunitat, adoptant estratègies per viure en un món complex, canviant i ple d’incertesa, i desenvolupant actituds de responsabilitat i compromís per a la
construcció d’una societat més justa, democràtica i participativa.
Educació com a funció internacional.
Per tal de conèixer i poder relacionar-se amb altres països. Per poder tenir una educació comuna, sense diferencies, per facilitar poder treballar i estudiar a qualsevol lloc del món.
Educació com a funció cultural.
Per aprendre la pròpia cultura del país i conèixer les diferents cultures que hi ha arreu del món.
Educació com a funció social.
L’educació és fonamental per tal que el nen es desenvolupi socialment, que aprengui a relacionar-se amb els diferents grups als que pertany, família, iguals, etc que aprengui a que no només està ell i a interessar-se per allò que succeeix als demés.
Definició d’educació i classes d’educació.
L’educació pot definir-se com el procés de socialització dels individus. Al educar-se, una persona assimila i aprèn coneixements. L’educació també implica una conscienciació cultural i conductual, on les noves generacions adquireixen els mètodes de ser de generacions anteriors.
Educació formal.
Educació no formal.
Informal.
Educació social.
2. Cites
Rousseau:
Emilio o De la educación (1762) és una novel·la pedagógica
" Tracteu al vostre deixeble segons l'edat que tingui. Situeu-lo primer de manera que no intenti de sortir-ne. Així és com, abans de saber què és la sabiesa, en practicarà la lliçó més important. No li maneu mai res, sigui el que sigui, res en absolut. No li deixeu ni tan sols imaginar que preteneu tenir cap autoritat damunt seu".
" Tracteu al vostre deixeble segons l'edat que tingui. Situeu-lo primer de manera que no intenti de sortir-ne. Així és com, abans de saber què és la sabiesa, en practicarà la lliçó més important. No li maneu mai res, sigui el que sigui, res en absolut. No li deixeu ni tan sols imaginar que preteneu tenir cap autoritat damunt seu".
«asignad a los niños más libertad y menos imperio, dejadles hacer más por sí mismos y exigir menos de los demás».
"La educación debe tener su lugar dentro de la naturaleza para que el potencial del niño pueda desarrollarse según el ritmo de la naturaleza y no al tiempo de la sociedad"
Condorcet:
"Ofrecer a todos los individuos de la especie humana los medios de proveer a sus necesidades, de asegurar su bienestar, de conocer y ejercer sus derechos, de entender y cumplir sus deberes; asegurar a cada uno de ellos la facilidad de perfeccionar su industria, de capacitarse para las funciones sociales a las cuales tiene derecho a ser llamado, de desarrollar en toda su extensión los talentos que ha recibido de la naturaleza, y de este modo establecer entre los ciudadanos una igualdad de hecho, y hacer real la igualdad política reconocida por la ley: tal debe ser el primer objetivo de una instrucción nacional y, desde este punto de vista, constituye para el poder público un deber de justicia."
3. Definicions
Educació: Procés de desenvolupament social i personal del caràcter intencionat. Estímul cap als comportaments culturals.
Socialització: Procés pel qual l'animal biològic esdevé animal social en un grup social. La imitació és el procediment bàsic amb algunes normes es donen per descomptat.
Ensenyament: Procés pel qual un docent mostra el coneixement i guia l'aprenentatge del dicent (alumne).
Instrucció: Part de l'aprenentatge que té un component molt important d'exercitació i repetició. Un cop adquirit si s'exercita de tant en tant no s'oblida. Un exemple molt clar, podrien ser les multiplicacions.
Ensinistrament: Pràctica que perfecciona habilitats tècniques. No s'oblida. Un exemple podria ser conduir.
Aprenentatge: Posit: el que queda. És allò que queda de l'ensenyament i la instrucció.
Formació:
- Allò que queda en la persona del procés d'educació, d'ensenyament i d'aprenentatge.
-Procés que segueix la persona després de l'educació. Per exemple una carrera universitària, una formació literària, etc.
Domesticació: Procediment d'adaptació dels animals per viure amb els humans. Comporta la pràctica de superioritat de l'humà sobre l'animal.
Socialització: Procés pel qual l'animal biològic esdevé animal social en un grup social. La imitació és el procediment bàsic amb algunes normes es donen per descomptat.
Ensenyament: Procés pel qual un docent mostra el coneixement i guia l'aprenentatge del dicent (alumne).
Instrucció: Part de l'aprenentatge que té un component molt important d'exercitació i repetició. Un cop adquirit si s'exercita de tant en tant no s'oblida. Un exemple molt clar, podrien ser les multiplicacions.
Ensinistrament: Pràctica que perfecciona habilitats tècniques. No s'oblida. Un exemple podria ser conduir.
Aprenentatge: Posit: el que queda. És allò que queda de l'ensenyament i la instrucció.
Formació:
- Allò que queda en la persona del procés d'educació, d'ensenyament i d'aprenentatge.
-Procés que segueix la persona després de l'educació. Per exemple una carrera universitària, una formació literària, etc.
Domesticació: Procediment d'adaptació dels animals per viure amb els humans. Comporta la pràctica de superioritat de l'humà sobre l'animal.
1635: Didàctica .artifici universal per ensenyar tot a tots--> Comenius: Preil·lustrat.
1800: Pedagogia: Acompanyar als nens en l'educació i en l'ensenyament. No centra en com ensenyar, sinó en la finalitat.
Metodologia: S'aplica com a sinònim de didàctica. Estudi sistemàtic de quin mètode hem d'utilitzar en cada cas.
Psicopedagogia: Orientació escolar. Disciplines científiques de les ciències pdagògiques.
5. 30 punts escola nova
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
En l’actualitat, es fan grups d’un màxim de 25 alumnes, sota la direcció moral i material d’un educador, amb un educador de suport.
5. La coeducació
A les escoles actuals els grups són mixtes, on l’educació és integral entre els infants de diferent sexe, portada a terme en convivència
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
A l’escola actual es realitzen estones de joc lliure, on els infants poden experimentar amb materials diversos, inventen jocs, es relacionen amb els companys jugant…
Hi ha escoles que tenen “racons”. En aquests racons, que són dissenyats i pensats pels educadors, es posen una sèrie de joguines o activitats per a que els infants s’animin a treballar i jugar amb aquests nous materials i aprendre nous conceptes mitjançant l’experimentació, com per exemple el racó de construccions, el racó d’enfil·lar peces, el racó de jocs simbòlics…
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
A l’escola actual hi ha l’assignatura d’Educació física, on els infants realitzen jocs i esports. A més a més disposen de l’hora del pati on també juguen lliurament a jocs.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
Actualment a les escoles es fan excursions, les quals serveixen per reforçar el que s’ha après a l’escola, com per exemple visitar el zoo, museus, el teatre... també es realitzen altres de caire més dinàmic, com anar a parcs d’atraccions.
Es fan campaments o estades a casa de colònies, on els infants conviuen junts durant uns dies en una casa de colònies i realitzen activitats on es potencia la cohesió del grup.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
Actualment, primer estudiem la teoria i desprès realitzem pràctiques relacionades amb la teoria.
16. El treball individual del nen.
En l’escola actual es valora el treball individual del infant. Es realitzen controls que serveixen per valorar si el infant ha adquirit correctament els aprenentatges.
17. El treball col·lectiu o en equip.
Es treballa en grup per aprendre a compartir amb els companys, fomentar la comunicació entre ells, cohesió de grup.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Els infants trien democràticament, mitjançant vots, qui volen que sigui el delegat de classe. Aquest tindrà la responsabilitat de ser el portaveu del grup i serà l’encarregat de fer arribar als educadors el que els companys volen comunicar.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
A les escoles actuals, dins de cada grup classe, es trien uns quants infants als quals se’ls assignarà un càrrec que hauran de complir durant el temps establert. Per exemple, l’encarregat del material, l’encarregat de buidar la paperera...
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
A les escoles actuals les recompenses consisteixen en deixar temps lliure, on els infants juguen, llegeixen contes... o bé l’educador els deixa proposar l’activitat que volen realitzar perquè els hi agrada, i la treballen en grup.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.
Actualment els càstigs a les escoles és fer-los copiar textos, enviar-los a un altre grup classe o al passadís, deixar-los sense participar en una activitat divertida...
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Actualment es fa una assignatura de música a les escoles, on ensenyen a cantar cançons al grup classe, es fan danses, s’experimenta amb diversos instruments...
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre el adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Actualment hi ha escoles a les quals encara s’estudia religió, com és el cas de les escoles de monges.
Canvis de la societat actual:
- Els infants tenen a l’abast noves tecnologies
- No es té el mateix respecte a la figura del mestre com anteriorment
- Els pares no tenen tant temps lliure per invertir-lo en el seu fill
- Infants realitzen moltes activitats extraescolars
kj
7. Aportacions Institución libre de enseñanzaAportacions Institución Libre de Enseñanza
- Se creó la Junta de Ampliación de Estudios: para becar e ir fuera de España al acabar la universidad.
- La Institución Libre de Enseñanza colaboró en cambiar el Ministerio de fomento, por el Ministerio de Institución Pública.
- Se crearon Residencias de estudiantes, en las que se reunían los estudiantes.
- Reformaron las escuelas de maestros.
- Instruían a profesores e inspectores en la Escuela Superior Del Magisterio.
- Se llevaron a cabo Misiones pedagógicas que consistían en ir por los pueblos con libros, para subir el nivel cultural.
- Escuela laica, pero no antirreligiosa.
Cómo sería actualmente la educación si España no hubiera sufrido dos dictaduras?
Las dictaduras provocaron la censura de determinados libros, y sobre todo de determinadas formas de pensar.
La cultura fue restringida a aquello que el gobierno creía oportuno. No había libertad para enseñar, así que muchas cosas quedaron en el olvido, o lo que es peor, en el exilio. Los niños que vivieron esas dictaduras fueron privados del aprendizaje, así que la educación, que tanto había avanzado, retrocedió de nuevo. Se dejaron de lado pedagogías, y se volvió a la instrucción. Los niños catalanes y vascos, fueron privados de aprender sus lenguas.
Actualmente, si no se hubiera parado la evolución de la educación, que tanto había mejorado y avanzado, tal vez estaríamos a los mismos niveles educativos que otros países. Hasta hace poco se dejó de banda la educación, así que nos quedamos estancados. Por suerte, actualmente, vuelve a cobrar importancia. Pero debido a esos años, en los que no se tenía en cuenta a los niños, y que muchos de ellos no podían ni ir a la escuela debido a la pobreza que trajo la guerra, la educación, en nuestro país, está muy retrasada.
8. Aportacions Ferrer i Guàrdia
Aportacions Ferrer i Guàrdia
| Aportacions educatives | Aportacions pedagògiques |
| - Desenvolupament de l’autonomia. - Vetllar per la higiene escolar. - Fomentar la cooperació per aconseguir l’emancipació individual i col·lectiva dels alumnes i de la societat en general. - Fomentar la importància de la lectura (“Las aventuras de Nono”) | - Fomenta l’auto disciplina dels infants (no exàmens, ni premis, ni càstigs...) - La coeducació de sexes era una realitat. - Educació conjunta d’infants de diferents classes socials. - Laica i lliure. - Fomentava la curiositat, els infants sortien a observar i a descobrir fenòmens físics i processos industrials. - Fomentava l’interès per la vida de les persones. - Compartir les experiències viscudes amb altres nens mitjançant cartes. - Era una escola oberta, no es tancava en sí mateixa. - Era una escola oberta als masons i lliurepensadors. Molts d’ells n’eren mestres. |
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)