En una societat
tecnològica
d'informació digital
de masses i consum
diversitat cultural i de sentit
Aldea global i mitjans de comunicació de masses
Marshall MacLuhan:
"El mitjà és el missatge"
Així com el mitjà és entès com una extensió del cos humà, el missatge no podria limitar-se llavors simplement a contingut o informació, perquè d'aquesta forma exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per modificar el curs i el funcionament de les relacions i les activitats humanes.
En aquesta línia, McLuhan definirà el missatge d'un mitjà com tot canvi d'escala, ritme o lletres que aquest mitjà provoqui en les societats o cultures. D'aquesta forma, el content es converteix en una il·lusió o visió, en el sentit que aquest es troba emmascarant, com La Màscara, la modificació del mitjà (la mediatització).
McLuhan tetraedre.jpg
Mitjà i missatge funcionen en parella, compromesos més o menys, ja que un pot contenir a un altre: el telègraf conté a la paraula impresa, que conté al seu torn a l'escriptura, que conté al discurs... i així, per la qual cosa el contingut es converteix en el missatge del mig continent.
Habitualment no notem que existeix interacció entre els mitjans i, atès que el seu efecte sobre nosaltres, en tant audiència, sol ser poderós, el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el mitjà en si mateix.
Les quatre edats. Una manera d'intentar sistematitzar algunes idees que caracteritzen el pensament de McLuhan és realitzar un breu recorregut per la història de la comunicació, d'acord amb la concepció que aquest tenia de cada etapa.
En aquesta línia, McLuhan definirà el missatge d'un mitjà com tot canvi d'escala, ritme o lletres que aquest mitjà provoqui en les societats o cultures. D'aquesta forma, el content es converteix en una il·lusió o visió, en el sentit que aquest es troba emmascarant, com La Màscara, la modificació del mitjà (la mediatització).
McLuhan tetraedre.jpg
Mitjà i missatge funcionen en parella, compromesos més o menys, ja que un pot contenir a un altre: el telègraf conté a la paraula impresa, que conté al seu torn a l'escriptura, que conté al discurs... i així, per la qual cosa el contingut es converteix en el missatge del mig continent.
Habitualment no notem que existeix interacció entre els mitjans i, atès que el seu efecte sobre nosaltres, en tant audiència, sol ser poderós, el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el mitjà en si mateix.
Les quatre edats. Una manera d'intentar sistematitzar algunes idees que caracteritzen el pensament de McLuhan és realitzar un breu recorregut per la història de la comunicació, d'acord amb la concepció que aquest tenia de cada etapa.
El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu
La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...
L'aldea global 1979. Actualment: GLOBALITZACIÓ
La informació no té fronteres.
Al moment es rep una informació
a tot el planeta. També emocions.
Altra cosa és el coneixement.
Història de la civilització.
estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat
La hominització es divideix en tres etapes: cultura, educació i comunicació que fan referència a les tres etapes del la saviesa: coneixement, formació i informació.
Construccionisme amb ordinador:
Seymour Papert
Seymour Papert
científic, matemàtic, educador.
Mindstorms: children, computers, and powerful ideas
Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981
The connected family: bridging the digital generation gap: Volum 1
Nascut l'1 de març de 1928 a Pretòria, Sudàfrica.
4 anys amb Piaget (constructivisme) Mindstorms: children, computers, and powerful ideas
Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981
The connected family: bridging the digital generation gap: Volum 1
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997
Creador el LOGO (tortuga), lenguatge de programació gràfic
matemàtic, lògic, topogràfic
Col·laborador amb LEGO programat
Proposta intel·ligent, interessant per als infants.
Activitat personal i en equip
És evident, que les noves tecnològies també ajuden al desenvolupament de l'infant. Com tot en abús, pot resultar contraproducent, per això és important que educadors i pares controlin les hores i el contingut que visiten els menors en la xarxa. Però d'altra banda, també cal contemplar els tantíssims efectes positius que té en el nen un bon ús de l'ordinador i d'internet: activitats i jocs educatius, informació, etc.
Construir l'aprenentatge. No acumular dades
"¿Le sirvieron de algo los exámenes a Picasso?"
En aquest esquema, veiem que la comunicació només dona informació. Per tal d'aconseguir saviesa ens hem de formar, i arribar al coneixement. La comunicació és la informació, l'educació proporciona formació i la cultura coneixement.
Llicenciat en Matemàtiques per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra entre els anys 1959 i 1963.
Aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement.
Pel seu treball amb Piaget és considerat com un dels seus més destacats deixebles.
Creador del "Epistemology & Learning Research Group" (Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia) al Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)
Col·labora amb l'empresa LEGO en el desenvolupament d'una joguina programable en LOGO: "Lego Mindstorms".
És evident, que les noves tecnològies també ajuden al desenvolupament de l'infant. Com tot en abús, pot resultar contraproducent, per això és important que educadors i pares controlin les hores i el contingut que visiten els menors en la xarxa. Però d'altra banda, també cal contemplar els tantíssims efectes positius que té en el nen un bon ús de l'ordinador i d'internet: activitats i jocs educatius, informació, etc.
Construir l'aprenentatge. No acumular dades
Pedagogia narrativa
Kieran Egan: D'homer a Tolstoy.
És professor de ciències i d'educació. Ha escrit els llibres:
Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15.
The educaated Mind: How cognitive tools shape our understanding.
La seva proposta pedagògica consisteix en introduir narracions en l'ensenyament de les ciències. Aquesta proposta em sembla molt interessant, ja que al introduir narracions en l'ensenyament de les ciències pot ajudar als alumnes a entendre-ho millor, i sobretot en pot captar l'atenció. És important que l'ensenyament s'adapti als interessos i necessitats dels infants per tal que els capti la seva atenció, i el fet d'aplicar les narracions, especialment en l'etapa de primària, captari l'interès dels nens.
Si aquest mètode s'apliqués, i captés l'interès dels nens podria ajudar a pujar el nivell escolar en les màteries de ciències.
SU TEORÍA
Kieran Egan critica los principios en que se basa la didáctica en la escuela primaria, según la cual los niños sólo aprenden si se procede de lo concreto a lo abstracto, de lo conocido a lo desconocido, de lo sencillo a lo complejo, y de la manipulación a la conceptualización simbólica. Estos planteamientos olvidan las herramientas fundamentales con que cuentan los niños para atribuir significados a su experiencia y a la nueva información que reciben: la imaginación y la fantasía.
Actualmente la mayoría de los autores, basándose en observaciones empíricas, afirman que los niños aprenden a partir de lo que ya saben. Por tanto, cuando los niños llegan a la escuela, son capaces de producir imágenes mentales y tienen emparejados unos conocimientos abstractos potentísimos: bondad/maldad, valor/cobardía, verdad/mentira, etc. Tanto las imágenes mentales como los conocimientos abstractos permiten a los niños comprender Blancanieves, o hacer que en su imaginación los animales hablen, aun cuando saben por su experiencia que esto no es así.
Si sabemos que lo anterior es cierto, entonces no podemos afirmar tajantemente que el niño aprende de lo concreto a lo abstracto. Por tanto no podemos decir que no se enseña Historia a los niños pequeños porque éstos no tienen los conocimientos abstractos necesarios para darle sentido. Los niños cuentan con las herramientas conceptuales necesarias para dar sentido a la Historia, para aprender sobre nuestro pasado, para entender la lucha por la libertad y contra la violencia, etc. Los niños utilizan estos conceptos para aprender sobre aspectos del mundo y de la experiencia.
Egan parteix de tres velles idees:
- Socialització: Homer - Una part de l'educació és la socialització. L'escola és un dels agents de socialització més importants. D'altra banda la socialització no ha de ser l'objectiu principal de l'educació. Tampoc s'han de crear éssers iguals, com diu Durkhaim. Cal transmetre les normes, creences i cultura de la societat en què viu el nen, però també cal que els nens i nenes aprenguin a pensar i ser crítics amb la societat en la que viuen per tal de poder millorar-la.
- Veritat: Platon - La manera d'educar segons plató, és contraria a la de la socialització. Podem encadenar-ho amb la idea de crear persones crítiques amb la societat que la millorin. Per Plató l'escola havia de ser un món a part de la societat, que transmetés coneixements que no caduquessin al llarg del temps. Aquelles persones que s'eduquen amb els valors de la societat en la que viuen, no són més que esclaus de les idees convencionals. Com he dit abans, cal ser crític amb la pròpia societat per tal de millorar-la, però penso que també és important conèixer-la per tal d'adaptar-nos a l'entorn i a ella.
- Naturalisme: Rousseau: Cal conèixer la naturalesa del desenvolupament de l'infant per tal que l'educació sigui eficaç. Antigament els educadors i pedagogs buscaven l'home en el nen, sense tenir en compte què era realment el nen. Rousseau va ser el primer que va tractar el nen com a nen.
I d'una nova idea:
- Recapitulació: Vigostski.
Comprensió al llarg de la vida:
Mitica: Etapa infantil
Romàntica: Etapa preadolescent
Filosofica: Etapa adolescent
Irònica i somàtica: Etapa adulta
Imaginative education:
és un nou punt de vista en el camp de l’educació, que enllaça de manera efectiva les emocions, imaginació e intel·lecte dels estudiants durant el procés d’aprenentatge. L’Educació Imaginativa ofereix una nova comprensió de com el coneixement es desenvolupa en la ment, i com la nostra imaginació treballa i es transforma al llarg de les nostres vides.
Entrevista sobre intel·ligència i joventut a la Vanguardia
KIERAN EGAN, INVESTIGADOR EN PEDAGOGÍA IMAGINATIVA"¿Le sirvieron de algo los exámenes a Picasso?"
Tengo 63 años. Nací en Irlanda y vivo en Canadá. Estoy doctorado en Filosofía de la Educación. Estoy casado y tengo tres hijos y dos nietos. La escuela debería ser menos política y prestar atención a la parte más emotiva de los niños. Fui un novicio franciscano, pero eso se acabó. He venido a dar una conferencia en el Institut d'Estudis Catalans
IMA SANCHÍS. LA VANGUARDIA - 12/05/2006
- ¿Somos unos mal educados?
- Sí, pero no se apure, no es culpa suya, la escuela no nos ha proporcionado una buena educación.
- ¿Por qué?
- Le pedimos demasiado. Le pedimos que socialice a los alumnos de acuerdo con la manera que tiene cada sociedad de comportarse, un complejo mundo de ideas políticas y sociales. A la vez le pedimos que forme su mente, es decir, que sean capaces de discernir por ellos mismos, que sean críticos con esas ideas que se les inculcan. Y finalmente que, según las posibilidades de cada alumno, la escuela los ayude a desarrollarse.
- Y le parece que es mucho pedir, claro...
- Es imposible, porque esas tres demandas se contradicen unas con otras.
- Pretenden crear individuos críticos pero absolutamente de acuerdo con todo...
- Es como las cárceles, que también tienen dos intereses contrapuestos: por un lado castigar y por el otro rehabilitar.
- ¿Y ahora qué hacemos?
- Desarrollar el conocimiento de acuerdo con el sistema de comprensión del mundo que se va desarrollando en cada individuo. Hay cinco estadios de comprensión en la evolución de la cultura de los seres humanos que coinciden con la evolución del individuo. El primero es el desarrollo somático, en el que tenemos un sentido del movimiento, del ritmo y del cuerpo.
- ¿Cuál le sigue?
- El mítico, que se da de los 3 a los 8 años, cuando predomina la imaginación y el pensamiento oral. El tercer estadio (del los 8 a los 15 años), la comprensión romántica, viene dada con la capacidad de escribir. Nos sentimos representados por los héroes. A partir de los 15 aparece la comprensión filosófica, el desarrollo de las ideas abstractas, y, por último, el conocimiento irónico, el reflexivo.
- No todas las personas llegan a él.
- No, la mayoría se queda en el semántico. Ya sabe: tengo frío, tengo hambre, tengo celos, esto es mío, no quiero...
- Si respetamos esas etapas del conocimiento, ¿seremos mejores personas?
- Nos integraremos mejor, aprenderemos y disfrutaremos más. Nosotros formamos a profesores para que puedan incidir de forma más directa en las emociones de los alumnos y así extraer lo mejor de ellos mismos en todas las materias.
- ¿Cómo mejorar la capacidad cognitiva en clase de matemáticas?
- Para enseñar los decimales a alumnos de 6 años, lo mejor es contarles una historia, plantearles un juego, porque están en la etapa en que predomina la imaginación.
- ¿Qué conseguimos favoreciendo la imaginación?
- Cuando sean adultos, esos niños se sentirán más cómodos, más seguros, tendrán más recursos para solucionar problemas. Actualmente los niños entienden las matemáticas como algo inútil y, en general, tienden a desentenderse del mundo que les rodea.
- ¿Una educación demasiado racional?
- Más que racional, confusa. Los materiales se basan en la lógica, que en los niños es incipiente, y menosprecian la fantasía, que es lo que más abunda en la mente infantil.
- Deme herramientas.
- Si su hijo tiene entre 3 v 8 años, explíquele narraciones de todo el mundo. Charle mucho con él, no le deje ver la tele y que no lea.
- ¿Que no lea?
- No, explíquele historias, porque eso le creará imágenes muy vívidas en su mente. Utilice muchas metáforas, porque los niños son capaces de interpretarlas mucho mejor que los adultos y son un estímulo para su cerebro. Y explíquele muchos chistes.
- ¿Y eso?
- Le ayudará a desarrollar juegos de palabras y flexibilidad en el lenguaje. El chiste o la historia divertida es uno de los elementos menos reconocidos en la educación, y sin embargo es muy interesante porque obliga a reconocer una serie de elementos que son de una clara sofisticación mental.
- ¿Le gustaba ir al colegio?
- No, me aburría. Incluso ahora, cuando asisto como observador a una clase, aunque el profesor sea muy bueno, me aburro.
- ¿Mejor una educación más lúdica?
- Más musical. Somos un animal musical capaz de comunicarnos a través de sonidos rítmicos, y eso hay que potenciarlo. Hay que desarrollar el arte, deben intervenir el color, la forma y el sonido en todas las materias.
- ¿Está a favor de los exámenes?
- Examinamos conceptos equivocados y eso no sirve para nada. Valoramos a un profesor si sus alumnos son capaces de recordar datos del tratado de Versalles, pero quizá deberíamos estar examinando otro tipo de contenidos. ¿Cree que a Gaudí o a Picasso le sirvieron de algo los exámenes?
- Depende de qué tipo de exámenes.
- Imaginemos que el gobierno pretende promover el cine y saca una ley que obliga al ciudadano a ir una vez a la semana al cine y responder a la salida a un test para ver si ha entendido la película. Les preguntarán cosas como por ejemplo de qué color era el coche de la protagonista.
- O cómo se llamaba su perro...
- Exacto, preguntas que premian la memoria y no la comprensión. Según lo que contestes te darán el salario de la semana (un aprobado, un futuro profesional en el caso de los niños). Al cabo de seis meses imagine la ilusión que le hará al ciudadano ir al cine.
- Ninguna.
- Eso es lo que pasa en la escuela: decidimos el futuro del alumno y sus posibilidades a base de preguntas que no tienen nada que ver con la realidad.
Lleva más de tres décadas dedicado al estudio y formación en pedagogía imaginativa y al desarrollo del Imaginative Education Research Group (IERG), que coordina la experimentación y formación de profesores que trabajen la imaginación de sus alumnos. Es autor de más de veinte libros y ha obtenido el premio Grawemeyer de Educación, una especie de Nobel anglosajón. De niño, Egan se aburría en clase. Su método pretende no sólo motivar sino interesar durante toda la clase, todo el año y a todos los estudiantes. "Los intereses están muy ligados a la imaginación (la fantasía y la imaginación es lo que más abunda en la mente infantil) y las emociones. Hay que utilizar ambos conceptos en todas las materias y tendremos gente más preparada e integrada- ¿Somos unos mal educados?
- Sí, pero no se apure, no es culpa suya, la escuela no nos ha proporcionado una buena educación.
- ¿Por qué?
- Le pedimos demasiado. Le pedimos que socialice a los alumnos de acuerdo con la manera que tiene cada sociedad de comportarse, un complejo mundo de ideas políticas y sociales. A la vez le pedimos que forme su mente, es decir, que sean capaces de discernir por ellos mismos, que sean críticos con esas ideas que se les inculcan. Y finalmente que, según las posibilidades de cada alumno, la escuela los ayude a desarrollarse.
- Y le parece que es mucho pedir, claro...
- Es imposible, porque esas tres demandas se contradicen unas con otras.
- Pretenden crear individuos críticos pero absolutamente de acuerdo con todo...
- Es como las cárceles, que también tienen dos intereses contrapuestos: por un lado castigar y por el otro rehabilitar.
- ¿Y ahora qué hacemos?
- Desarrollar el conocimiento de acuerdo con el sistema de comprensión del mundo que se va desarrollando en cada individuo. Hay cinco estadios de comprensión en la evolución de la cultura de los seres humanos que coinciden con la evolución del individuo. El primero es el desarrollo somático, en el que tenemos un sentido del movimiento, del ritmo y del cuerpo.
- ¿Cuál le sigue?
- El mítico, que se da de los 3 a los 8 años, cuando predomina la imaginación y el pensamiento oral. El tercer estadio (del los 8 a los 15 años), la comprensión romántica, viene dada con la capacidad de escribir. Nos sentimos representados por los héroes. A partir de los 15 aparece la comprensión filosófica, el desarrollo de las ideas abstractas, y, por último, el conocimiento irónico, el reflexivo.
- No todas las personas llegan a él.
- No, la mayoría se queda en el semántico. Ya sabe: tengo frío, tengo hambre, tengo celos, esto es mío, no quiero...
- Si respetamos esas etapas del conocimiento, ¿seremos mejores personas?
- Nos integraremos mejor, aprenderemos y disfrutaremos más. Nosotros formamos a profesores para que puedan incidir de forma más directa en las emociones de los alumnos y así extraer lo mejor de ellos mismos en todas las materias.
- ¿Cómo mejorar la capacidad cognitiva en clase de matemáticas?
- Para enseñar los decimales a alumnos de 6 años, lo mejor es contarles una historia, plantearles un juego, porque están en la etapa en que predomina la imaginación.
- ¿Qué conseguimos favoreciendo la imaginación?
- Cuando sean adultos, esos niños se sentirán más cómodos, más seguros, tendrán más recursos para solucionar problemas. Actualmente los niños entienden las matemáticas como algo inútil y, en general, tienden a desentenderse del mundo que les rodea.
- ¿Una educación demasiado racional?
- Más que racional, confusa. Los materiales se basan en la lógica, que en los niños es incipiente, y menosprecian la fantasía, que es lo que más abunda en la mente infantil.
- Deme herramientas.
- Si su hijo tiene entre 3 v 8 años, explíquele narraciones de todo el mundo. Charle mucho con él, no le deje ver la tele y que no lea.
- ¿Que no lea?
- No, explíquele historias, porque eso le creará imágenes muy vívidas en su mente. Utilice muchas metáforas, porque los niños son capaces de interpretarlas mucho mejor que los adultos y son un estímulo para su cerebro. Y explíquele muchos chistes.
- ¿Y eso?
- Le ayudará a desarrollar juegos de palabras y flexibilidad en el lenguaje. El chiste o la historia divertida es uno de los elementos menos reconocidos en la educación, y sin embargo es muy interesante porque obliga a reconocer una serie de elementos que son de una clara sofisticación mental.
- ¿Le gustaba ir al colegio?
- No, me aburría. Incluso ahora, cuando asisto como observador a una clase, aunque el profesor sea muy bueno, me aburro.
- ¿Mejor una educación más lúdica?
- Más musical. Somos un animal musical capaz de comunicarnos a través de sonidos rítmicos, y eso hay que potenciarlo. Hay que desarrollar el arte, deben intervenir el color, la forma y el sonido en todas las materias.
- ¿Está a favor de los exámenes?
- Examinamos conceptos equivocados y eso no sirve para nada. Valoramos a un profesor si sus alumnos son capaces de recordar datos del tratado de Versalles, pero quizá deberíamos estar examinando otro tipo de contenidos. ¿Cree que a Gaudí o a Picasso le sirvieron de algo los exámenes?
- Depende de qué tipo de exámenes.
- Imaginemos que el gobierno pretende promover el cine y saca una ley que obliga al ciudadano a ir una vez a la semana al cine y responder a la salida a un test para ver si ha entendido la película. Les preguntarán cosas como por ejemplo de qué color era el coche de la protagonista.
- O cómo se llamaba su perro...
- Exacto, preguntas que premian la memoria y no la comprensión. Según lo que contestes te darán el salario de la semana (un aprobado, un futuro profesional en el caso de los niños). Al cabo de seis meses imagine la ilusión que le hará al ciudadano ir al cine.
- Ninguna.
- Eso es lo que pasa en la escuela: decidimos el futuro del alumno y sus posibilidades a base de preguntas que no tienen nada que ver con la realidad.
La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO
Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
Televisió, telecomunicacions, odinador, anàlisi de sistemes(1973)
Humanisme cientific i compromís social.
Cap a la ciutat educativa
Va ser una recapitulació de la
renovació pedagògica de l'Escola
Activa i una prospectiva de l'Escola
de la societat telecomunicada QUÈ ÉS UNA CIUTAT EDUCADORA?
Avui més que mai, la ciutat, gran o petita, disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.
La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s'ubica. Per tant, la seva identitat és interdependent amb la del territori del qual forma part. És també una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb d'altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d'altres països. El seu objectiu constant serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.
La ciutat educadora ha d'exercitar i desenvolupar aquesta funció de manera paral·lela a les tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els joves, però amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.
Les raons que justifiquen aquesta funció són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial. Aquests són els grans reptes del segle XXI: en primer lloc "invertir" en l'educació, en cada persona, de manera que aquesta persona sigui cada cop més capaç d'expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la seva singularitat, creativitat i responsabilitat. En segon lloc, promoure condicions de plena igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar. I en tercer lloc, conjugar tots els factors possibles perquè es pugui construir, ciutat a ciutat, una veritable societat del coneixement sense exclusions, per la qual cosa cal preveure, entre d'altres necessitats, un accés fàcil de tota la població a les tecnologies de la informació i de les comunicacions que permeten el seu desenvolupament.
Les ciutats educadores, amb les seves institucions educatives formals i intervencions no formals (amb intencionalitat educativa fora de l'educació reglada) i informals (no intencionades ni planificades) col·laboraran, de forma bilateral o multilateral per fer realitat l'intercanvi d'experiències. Amb esperit de cooperació, donaran suport mutu als projectes d'estudi i d'inversió, sigui en forma de cooperació directa o col·laborant amb organismes internacionals.
La humanitat no està vivint només una etapa de canvis, sinó un veritable canvi d'etapa. Les persones han de formar-se per la seva adaptació crítica i la seva participació activa en els reptes i possibilitats que s'obren amb la globalització dels processos econòmics i socials; per la seva intervenció des del món local en la complexitat mundial i per mantenir la pròpia autonomia enfront una informació desbordant i controlada des de centres de poder econòmic i polític.
D'altra banda, l'infant i el jove han deixat de ser protagonistes passius de la vida social i, per tant, de la ciutat. La Convenció de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989, que desenvolupa i considera vinculants els principis de la Declaració Universal de 1959, els ha convertit en ciutadans i ciutadanes de ple dret en atorgar-los drets civils i polítics. Poden, per tant, associar-se i participar d'acord al seu grau de maduresa.
La protecció de l'infant i del jove a la ciutat no consisteix únicament a privilegiar la seva condició. És important trobar el lloc que en realitat els correspon al costat d'uns adults que posseeixin com a virtut ciutadana la satisfacció que ha de presidir la convivència entre generacions. Infants i adults apareixen, a primers del segle XXI, igualment necessitats d'una educació al llarg de la vida, d'una formació sempre renovada.
La ciutadania global es va configurant sense que existeixi encara un espai global democràtic, sense que molts països hagin assolit una democràcia efectiva i al mateix temps respectuosa amb els seus genuïns patrons socials i culturals i sense que les democràcies amb més tradició puguin sentir-se satisfetes amb la qualitat dels seus sistemes. En aquest context, les ciutats de tots els països han d'actuar, des de la seva dimensió local, com a plataformes d'experimentació i consolidació d'una ciutadania democràtica plena, promotores d'una convivència pacífica mitjançant la formació en valors ètics i cívics, el respecte a la pluralitat de les diverses formes possibles de govern i l'estímul d'uns mecanismes representatius i participatius de qualitat.
La diversitat és inherent a les ciutats actuals i se'n preveu un major increment en el futur. Per això, un dels reptes de la ciutat educadora és promoure l'equilibri i l'harmonia entre identitat i diversitat, tenint present les aportacions de les comunitats que la integren i el dret de totes les persones que hi conviuen a sentir-se reconegudes des de la seva pròpia identitat cultural.
Vivim en un món d'incertesa que dóna la màxima importància a la recerca de seguretat, la qual sovint s'expressa com a negació de l'altre i amb malfiança mútua. La ciutat educadora n'és conscient, no busca solucions unilaterals simples; accepta la contradicció i proposa processos de coneixement, diàleg i participació com a camí idoni per conviure en i amb la incertesa.
S'afirma doncs el dret a la ciutat educadora, que s'ha d'entendre com una extensió efectiva del dret fonamental a l'educació. S'ha de produir una veritable fusió, en l'etapa educativa formal i en la vida adulta, dels recursos i la potència formativa de la ciutat amb el desenvolupament ordinari del sistema educatiu, laboral i social.
El dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d'igualtat entre totes les persones, de justícia social i d'equilibri territorial.
Tot això accentua la responsabilitat dels governs locals en el sentit de desenvolupar totes les potencialitats educatives que acull la ciutat, tot incorporant al seu projecte polític els principis de la ciutat educadora
La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s'ubica. Per tant, la seva identitat és interdependent amb la del territori del qual forma part. És també una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb d'altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d'altres països. El seu objectiu constant serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.
La ciutat educadora ha d'exercitar i desenvolupar aquesta funció de manera paral·lela a les tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els joves, però amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.
Les raons que justifiquen aquesta funció són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial. Aquests són els grans reptes del segle XXI: en primer lloc "invertir" en l'educació, en cada persona, de manera que aquesta persona sigui cada cop més capaç d'expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la seva singularitat, creativitat i responsabilitat. En segon lloc, promoure condicions de plena igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar. I en tercer lloc, conjugar tots els factors possibles perquè es pugui construir, ciutat a ciutat, una veritable societat del coneixement sense exclusions, per la qual cosa cal preveure, entre d'altres necessitats, un accés fàcil de tota la població a les tecnologies de la informació i de les comunicacions que permeten el seu desenvolupament.
Les ciutats educadores, amb les seves institucions educatives formals i intervencions no formals (amb intencionalitat educativa fora de l'educació reglada) i informals (no intencionades ni planificades) col·laboraran, de forma bilateral o multilateral per fer realitat l'intercanvi d'experiències. Amb esperit de cooperació, donaran suport mutu als projectes d'estudi i d'inversió, sigui en forma de cooperació directa o col·laborant amb organismes internacionals.
La humanitat no està vivint només una etapa de canvis, sinó un veritable canvi d'etapa. Les persones han de formar-se per la seva adaptació crítica i la seva participació activa en els reptes i possibilitats que s'obren amb la globalització dels processos econòmics i socials; per la seva intervenció des del món local en la complexitat mundial i per mantenir la pròpia autonomia enfront una informació desbordant i controlada des de centres de poder econòmic i polític.
D'altra banda, l'infant i el jove han deixat de ser protagonistes passius de la vida social i, per tant, de la ciutat. La Convenció de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989, que desenvolupa i considera vinculants els principis de la Declaració Universal de 1959, els ha convertit en ciutadans i ciutadanes de ple dret en atorgar-los drets civils i polítics. Poden, per tant, associar-se i participar d'acord al seu grau de maduresa.
La protecció de l'infant i del jove a la ciutat no consisteix únicament a privilegiar la seva condició. És important trobar el lloc que en realitat els correspon al costat d'uns adults que posseeixin com a virtut ciutadana la satisfacció que ha de presidir la convivència entre generacions. Infants i adults apareixen, a primers del segle XXI, igualment necessitats d'una educació al llarg de la vida, d'una formació sempre renovada.
La ciutadania global es va configurant sense que existeixi encara un espai global democràtic, sense que molts països hagin assolit una democràcia efectiva i al mateix temps respectuosa amb els seus genuïns patrons socials i culturals i sense que les democràcies amb més tradició puguin sentir-se satisfetes amb la qualitat dels seus sistemes. En aquest context, les ciutats de tots els països han d'actuar, des de la seva dimensió local, com a plataformes d'experimentació i consolidació d'una ciutadania democràtica plena, promotores d'una convivència pacífica mitjançant la formació en valors ètics i cívics, el respecte a la pluralitat de les diverses formes possibles de govern i l'estímul d'uns mecanismes representatius i participatius de qualitat.
La diversitat és inherent a les ciutats actuals i se'n preveu un major increment en el futur. Per això, un dels reptes de la ciutat educadora és promoure l'equilibri i l'harmonia entre identitat i diversitat, tenint present les aportacions de les comunitats que la integren i el dret de totes les persones que hi conviuen a sentir-se reconegudes des de la seva pròpia identitat cultural.
Vivim en un món d'incertesa que dóna la màxima importància a la recerca de seguretat, la qual sovint s'expressa com a negació de l'altre i amb malfiança mútua. La ciutat educadora n'és conscient, no busca solucions unilaterals simples; accepta la contradicció i proposa processos de coneixement, diàleg i participació com a camí idoni per conviure en i amb la incertesa.
S'afirma doncs el dret a la ciutat educadora, que s'ha d'entendre com una extensió efectiva del dret fonamental a l'educació. S'ha de produir una veritable fusió, en l'etapa educativa formal i en la vida adulta, dels recursos i la potència formativa de la ciutat amb el desenvolupament ordinari del sistema educatiu, laboral i social.
El dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d'igualtat entre totes les persones, de justícia social i d'equilibri territorial.
Tot això accentua la responsabilitat dels governs locals en el sentit de desenvolupar totes les potencialitats educatives que acull la ciutat, tot incorporant al seu projecte polític els principis de la ciutat educadora
Edgar Faure
"No es suficiente combatir la ignorancia de los ignorantes. Es preciso también, y en primer lugar, combatir la ignorancia de los que saben muchas cosas, incluso de los que creen saberlo todo"
Va néixer el 18 d'Agost de 1908 a Languedoc Roussillon, França. i va morir el 30 de Març de 1988 a Paris.
Va ser polític, escriptor i assagista. La seva imatge com a polític era brillan. Va presidir dues vegades el consell de Ministres durant la República, l'any 1952 i 1956. Va recórrer inumerables departaments de ministres, entre aquests departaments cal destacar que va ser Ministre d'educació Nacional del 12 de juliol de 1968, al 20 de juny de 1969. La década dels anys seixanta va presidir l'Assamblea Nacional. Va actuar com a fiscal adjunt en el Judici de Nuremberg contra els criminals nazis (1945). Com a escriptor va ser polifacètic va escriure assajos socials, cançons i novel·les policiaques.
L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles
Relacionat amb l'educació va escriure el llibre: La educación nacional y la participación (1968).
Com a ministre d'educació nacional, cal destar la seva llei d'orientació al novembre de 1968. Senyala una ruptura en l'ensenyament francès integrant pretensions el maig del 68, i en particular, la participació de la gestió dels establiments de tots els protagonistes de l'ensenyament i la simplificació de la interdisciplinarietat.
Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula.
Es dóna més atenció
a tecnologia
que a la pedagogia.
Noves tecnologies
Vells mètodes d'ensenyar
El docent que no té cultura
tecnològica, que no és
usuari de TIC no fa TAC
En equipament tecnològic les escoles són les darreres
Actualment estem en la societat de la comunicació i la informació. Per tant és important que a les escoles es transmeti i s'ensenyi als infants a utilitzar degudament tots els equips informàtics, i es faci enfocan-t'ho cap a una bona pedagogia. S'han d'utilitzar degudament les noves tecnologies per tal d'estimular a l'infant i aconseguir un bon desenvolupament d'aquest. Les tic, poden ser molt útils en la pedagogia si s'utilitzen correctament i se'n treu tot el profit. Tot i que encara queda molt per fer per tal que les aules tinguin un bon equipament informàtic i que els mestres utilitzin i s'integrin en aquest nou món en el que vivim.
Impacte de la tecnologia en l'educació:
En els últims anys s’han anat introduint les noves tecnologies en l’àmbit educatiu.
La tecnologia ha passat a formar part de l’educació i cada vegada se’n fa més us. Hem arribat a un punt que la imatge d’una aula tradicional en que cada està amb el seu llibre i els seus estris d’escriure atenent a les explicacions del professor escrites a la pissarra està desapareixent i està sent substituïda per les noves tecnologies (ordinadors, pissarres digitals...).
Tot i això hi ha un contrast entre la velocitat amb la que la informàtica s’està integrant en la nostre societat i la lentitud amb la qual l’educació respon als canvis.
Per tant ens hem de qüestionar si serem capaços d’adaptar-nos a tants canvis en tan poc temps.
Entorn SOCIAL-CULTURAL-AMBIENTAL:Comunicació de masses, mitjans i continguts que actuen per igual sobre professor i alumnes
No hay comentarios:
Publicar un comentario