TEMA 3: Sistema escolar i pedagogia a Espanya i Catalunya.

Primer terç del segle XX.

ESPAÑA:

La institución libre de enseñanza:

La Renovación Pedagógica:

*Las Cortes de Cadiz:

Asamblea cuya función era crear un cuerpo legislativo liberal, para acabar con la sociedad estamental que hasta el momento había caracterizado España. El resultado de esta Asamblea concluyo con la Constitución de 1812, también llamada "La Pepa", primera constitución española.

*España ocupada por Napoleón, 1812: España admirava la ilustración francesa, y querían que les ayudaran a mejorar, pero no que les invadieran. Por esto se hicieron las Cortes de Cádiz, y la Constitución de 1812.

*Informe Quintana 1813 (Siguiendo a Condorcet): Educación Igual para todos.

    Igualdad

    Universalidad: Institución tan igual y completa como las circumstancias lo permitan.

    Uniformidad

    Gratuidad

    Libertad de enseñanza

*Ministerio de Fomento: Ley Moyano, 1857: Estructura el sistema escolar primaria, bachillerato y univeristaria.

*Principios según gobiernos conservadores o progresistas: Esto provocó disputas.

Disputas: Gratuidad, obligatoriedad, libertad de cátedra, libertad de creación de centros, escuela católica, laica.

*Constitución monárquica de 1876: La más duradera. Su fundamento ideológico era el DOCTRINARISMO y tenía una amplía declaración de derechos, era tolerante y el senado tenía una composición mixta.

La Institución Libre de Enseñanza:

Reforma social y cultural de España a través de la formación científica y cultural. Era un movimiento pedagógico fundado en 1876 por profesores librepensadores separados de la Universidad Central de Madrid por defender la Libertad de Cátedra. Por ésta razón tubieron que seguir su labor educativa al margen del estado, crearon ésta institución para enseñar a aquellos que querían aprender con ellos. Su enseñanza era privada y laica.

"La fe no puede tapar a la razón".

Autores:

Francisco Giner de los Ríos:

Málaga 10 de octubre de 1839 – Madrid17 de febrero de 1915 filósofo, pedagogo y ensayista español. Fundador y director de la Institución Libre de Enseñanza.

En 1881 es restituido en su cátedra. La Institución Libre de Enseñanza, bajo la dirección de Giner, continuará su andadura como modelo de calidad de enseñanza, no tardando en adquirir renombre nacional e internacional. Fundaciones de la ILE serán el Museo Pedagógico Nacional, las Colonias Escolares, la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, la Residencia de Estudiantes, la Dirección General de Primera Enseñanza, las Misiones Pedagógicas..

Establece el Museo Pedagógico Nacional como punto de encuentro de todos aquellos que forman parte de la Institución Libre de Enseñanza.

Congreso Nacional de Educación.

Junta de ampliación de Estudios: Se trata de un proyecto para becar a aquellos alumnos que querían ir a estudiar fuera de España, al acabar la Universidad.

La ILE influye en el cambio de ministerio. La educación ya no está dentro del ministerio de fomento, ahora está en el Ministerio de Insitutición Pública.

PRINCIPIOS PEDAGÓGICOS:

Comparan la pedagogía de Giner a la de una escuela socrática, en la que el profesor influye en sus alumnos no por su autoridad, sino por su conocimiento, su sabiduría. La relación entre los alumnos y el profesor era íntima, cercana, familiar, para así poder influir mejor en su conciencia. Era una escuela eminentemente práctica, en la que cada alumno tenía un cuaderno (y no un libro académico) con el que trabajaba. Los exámenes memorísticos no existían. Las excursiones eran frecuentes, a museos de todo tipo, a fábricas, al campo, etc. Estas excursiones llegaban a durar varios días

Manuel Bartolomé Cossió (primer alumno que luego es profesor)

 

Manuel Pedro Bartolomé Cossío La Rioja, 12 de febrero de 1857 - Madrid, 1 de septiembre de 1935. Pedagogo krausista español e historiador del arte, perteneciente a la Institución Libre de Enseñanza.

En 1883 gana por oposición la dirección del Museo Pedagógico de Primera Enseñanza, después llamado Museo Pedagógico Nacional, fundado el año anterior, en el que permanecerá hasta su jubilación en 1929. A su concepción dinámica de esta institución se deben las iniciativas de bibliotecas y material escolar circulantes o las colonias escolares de vacaciones.

En 1905 da una importante conferencia en Bilbao sobre "El maestro, la escuela y el material de enseñanza", que sienta las bases de una renovación de la escuela en España.

La residencia de estudiantes: en esta residencia, se juntaban todos aquellos que formaban parte de la ILE, después de ir a la universidad.

Reforma las escuelas de Maestros.

Reforma la escuela superior de magisterio, en la que se creaban profesores e inspectores.

Lorenzo Luzuriaga:

29 de octubre de 1889 - Buenos Aires, 1959. Pedagogo español.

Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.

La escuela única, su obra más característica y famosa, se publica en 1931 en plena vorágine fundacional republicana. El concepto de escuela única será una alternativa renovadora -e incluso revolucionaria- en un momento de confianza plena en la capacidad transformadora de la educación. Será un intento cargado de utopismo de renovar las estructuras educativas con el fin de unificar en la escuela lo que la sociedad divide. Junto a una reforma de orden externo, el autor propone aquí también una profunda renovación de la escuela en el orden interno, asumiendo los métodos pedagógicos y las técnicas didácticas de la escuela activa.
Llevo a cabo las denominadas Misiones pedagógicas: Hay mucha incultura en España y la ILE decide ir por los pueblos con libros para subir el nivel cultural de la población, especialmente en el mundo rural.  Son laicas, pero no antireligiosas.


Volia posar un video d'un fragment de la pel·lícula del Viage de Carol, en la que surt un dels protagonistes a casa la mestre. La mare d'aquest no té diners, i paga a la mestra amb pastissos, per tal que ensenyi al nen. Tot i que està situada en uns anys posteriors, em recorda per lo de la incultura en els pobles.
http://www.youtube.com/watch?v=ESvRsrb02KE 
En el minut  2'37 d'aquest enllaç. surt un troç de l'escena que volia mostrar, tot i que no reflecta exactament el què jo volia.

CATALUNYA

La renovació pedagògica a Catalunya (1906-1939)

 Paral·lelament a Catalunya, es va impulsar una renovació pedagògica que va introduir a Catalunya en els mètodes de Maria Montessori, l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Loca, destinada a capacitar tècnicament els futurs funcionaris públics de Catalunya. La missió d'aquestes noves institucions educatives, que van ser veritablement exemplars en el seu temps, era de potenciar la diversificació professional i preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà i superior per a la indústria i el comerç.

Francesc Flos i Calcat:

Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, del col·legi Sant Jordi i altres escoles. Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.

L'escola Sant Jordi va ser la primera escola en català.

Fundà el Col·legi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.

D'altra banda, publicà diversos llibres i edità el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). L'any 1899 fundà l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. A més de noves biblioteques, cerà la Granja Escolar per tal que els infants experimentessin a l'aire lliure.

En morir el pedagog, l'escola canvià de nom i passà a dir-se Escola Flos i Calcat fins que el 1939 la dictadura franquista l'obligà a tancar les portes definitivament.

Francesc Ferrer i Guàrdia

Barcelona, 14 de gener de 1859.  

Lliurepensador, anticlerical, progressistam, insensibilitzar per la llengua catalana, molt important en la renovació de l'escola a Catalunya.

Des de ben petit ja tenia idees liberals. Durant la seva juventut, quan treballava de revisor en el ferrocarril entre França i Espanya enviava la correspondència de Zorrilla. Quan es va instal·lar a França va ser el seu secretari. 

Quan se n'adonà que a Espanya les revolucions polítiques no podien donar fruits duradors a Espanya mentre més del cinquanta per cent dels seus compatriotes romanguessin analfabets, i l'educació de la resta, miserable, tant de mètodes com d'esperit  va tornar a Barcelona i el setembre de 1901 va obrir  l'Escola Moderna. Ferrer no era tan l'iniciador com el sistematitzador del moviment per l'ensenyament democràtic. La novetat de l'Escola Moderna era, en primer lloc, l'aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia, i en segon lloc, la introducció d'una filosofia definidament racionalista, humanitària i antimilitarista. Ferrer no pensava pas que la seva missió fos simplement de donar als seus compatricis quelcom de millor que l'educació deplorable servida per l'Estat. Creia que el seu sistema era un millorament, no sols respecte a l'ensenyament espanyol (cosa que hauria estat una pretensió modesta), sinó respecte a l'ensenyament tal com és practicat en el món en general. S'adonava prou de la dificultat de dur a compliment les seves idees -de trobar professors, llibres de text i material escolar adequats al seu punt de vista. Però que aquest punt de vista era absolutament bo, no per a Espanya solament, sinó per a tota la humanitat, no en tenia cap dubte. S'havia convençut que les coses extraterrenals o no existien o no importaven, i li semblava que el seu primer deure d'educador era de dur aquesta idea a la ment dels infants. I encara més profunda que la rebel·lió contra el sobrenaturalisme, hi havia la rebel·lió contra la dominació i explotació de classe. Per altra banda, l'educació estatal era als ulls de Ferrer almenys tan nociva com l'educació eclesiàstica.

Característiques de l'Escola Moderna:

- Racional

- Fomenta l'autonomia.

- Cientifica.

- Fomenta la curiositat i l'observació.

- Coeducació de sexes.

- Autodisciplinaria.

- Hi convivien diferents classes socials.

- Sense càstigs ni exàmens.

- Laica i lliure.

- Escola en contacte amb l'entorn.

- Classes per adults els diumenges.

- Cal educar als nens però també als pares, a tota la ciutadania.

- Creia en l'emancipació de la dona.

- Volen canviar el món a través de l'educació.

Morir executat durant al Setmana Tràgica a Barcelona l'any 1909, per les seves idees polítiques. Va ser el "Cap de Turc": Necessitaven un culpable i el van culpar a ell.

Joan Bardina:

Escola de mestres: hi anaven a aprendre per fer de mestre amb els nous mètodes pedagògics. Es tancà als dos anys per deutes. 

Pau Vila: 

Escola Horaciana: poesia, bellesa, estètica. Aquesta escola trenca els esquemes, del que fins aleshores havia estat l'escola. Durant la Guerra Civil es va axiliar a Venezuela. Era geògraf, i durant la República, va crear les comarques catalanes.

Artur Martorell: 

Molt reconegut per la seva feina com a formador de mestres.

Eladi Homs:

Gran organitzador de casals d'estiu. Feia butlletins dels mestres. També va ser introductor del bàsquet.

Josep Estadella:  

El 1919 fou nomenat director dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid, influïda per la Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos, càrrec que exercí fins el 1921. De 1921 fins 1932 fou catedràtic de l'institut de Tarragona.

El 1932 fou nomenat director de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, on hi plasmà el seu sistema metodològic propi i característic, alhora que es preocupà per preparar el professorat adient a les noves directrius pedagògiques. També fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques el 1933-1934. L'esclat de la guerra civil espanyola el va desencoratjar molt i va morir el 1938.

El 1910 hom li encarregà la direcció de l'Escola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 començà la seva col·laboració amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d'Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-23). Al mateix temps organitzà les escoles d'estiu (1915, fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura de Primo de Rivera), fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), dirigí els estudis normals de la Mancomunitat (1920) i l'Escola Montessori dependent de la Mancomunitat (1922), fundà i dirigí el "Butlletí dels Mestres" (1922) i publicà nombrosos articles a "Quaderns d'Estudi" i fou nomenat president de la comissió tècnica de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1922-1969).

El 1924, truncada la seva obra de funcionari, fundà, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, la Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939), on es dedicà activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa, que recollí en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928).

Pere Vergés:

Director de l'Escola del Mar.

L'escola del mar va ser inaugurada el 26 de gener de 1922 al barri de la Barceloneta, com a escola de primera ensenyança destinada a nens i nenes que, sense estar malalts, tenien una salut precària i es feia aconsellable una educació a l'aire lliure i a prop del mar.

L'Ajuntament de Barcelona la va ubicar a una platja just al final del carrer Almirante Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar. Destruïda per un bombardeig durant la guerra civil espanyola, va ser traslladada a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l'edifici que avui alberga el Museu Etnològic de Barcelona. En novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament, ara al barri del Guinardó, a on continua. Es tracta d'un edifici d'una antiga residència particular que va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, envoltat de jardins que ocupa tota una illa de cases.

 Obra de l'Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya:

- Llengua catalana i castellana a l'escola.

- Colònies escolars.

-Psicotècnia i orientacions professionals.

-Escola del treball.

- Mètode montessori.

-Tècniques Freinet- Impremta escolar.

Rosa Sensat

Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

 Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Es casà al 1903 amb David Ferrer amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva filla Àngels.

 Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.

 Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).

 El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.