TEMA 11: ESCOLA INCLUSIVA

FRACÀS ESCOLAR :  

El fracàs escolar és la no consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible. Suposa una manca de qualitat en l'educació i augmenta la mà d'obra no qualificada, així com els problemes d'integració social. Alguns el relacionen amb el fenomen ni-ni.

Aquest terme és polèmic ja que per molts suposa una connotació negativa cap al alumnes. Els criteris per determinar-lo tampoc són clars ¿Parlem de no obtindre la titulació mínima o d’una manca d’aprenentatge? S’ha de determinar en quin context s’utilitza i si parlem d’avaluació o nivell d’exigència, perquè aquest pot variar depenent del país, centres educatius o exigència del professorat.

El Fracàs escolar és un tema que actualment preocupa molt. En els últims anys hem vist com ha augmentat. És necessari que pel bé de la societat, trobem una manera de que això canviï. La motivació cap als alumnes és molt important, ja que poder, seria una bona solució a aquest problema. Perquè, en la meva opinió és que la causa principal del fracàs escolar és la falta de motivació. Els joves van a escola i pensen que allò que se’ls ensenya no els servirà, i que per tant, per què han d’anar a escola? Cal que trobin el sentit al que aprenen, que vegin que està lligat amb la seva vida quotidiana, i ajustar-lo més als seus interessos.

Causes del context

Molts dels factors que desencadenen el fracàs escolar depenen del context social d'origen de l'estudiant:

-          La família: Hi ha famílies que s’impliquen poc en el procés educatiu dels fills, ja sigui per falta de coneixements o per imposar-los obligacions domèstiques o laborals. La família posseeix un capital cultural que és el que inculca als seus fills i que pot influir de manera positiva o negativa en el resultat acadèmic.

-          El fet de prioritzar la proximitat al domicili com a criteri de matriculació: Aquest fet provoca guetos, ja que en un centre s’acumulen els alumnes amb més problemes externs.

-          La classe social: també hi influeix, ja que de manera inconscient els alumnes de classe social més baixa es proposen metes acadèmiques menys valorades que els fills de famílies amb un alt poder adquisitiu. No hi ha un determinisme social.

Causes del sistema educatiu

El currículum o temari que s'imparteix a l'educació bàsica no és neutre. El denominat currículum ocult, acostuma a privilegiar als alumnes de classe alta, perquè s'identifica amb les seves expectatives i maneres de fer. Està essencialment lligat a les disciplines de la universitat, incloent la divisió en departaments o branques del saber. Els professors, formats també en aquesta concepció del saber, reprodueixen, segons la teoria sociològica del conficte social els models d'excel·lència de generacions anteriors, i demanen que tots els alumnes, independentment de la seva procedència, s'hi adaptin. Aquest fet és anomenat “Violència del sistema”

Per intentar pal·liar les desigualtats d'origen, alguns professors demanen l'agrupació per nivells o itineraris d'interès. Els estudis als països on es practica aquesta "school tracking"  demostren que als grups considerats de baix nivell predominen els membres de classes i ètnies desfavorides i que el seu nivell d’exigència és més baix, el professorat té espectatives més baixes i el currículum  no és tan divers. És a dir, es dóna l’efecte Pigmalió. Donada la influència del grup a l'adolescència, els models negatius de conducta i baix rendiment es generalitzen a aquests grups o itineraris baixos.

EFECTE PIGMALIÓ: Els alumnes rendeixen en proporció al que s’espera d’ells. S¡ es tenen expectatives més baixes rendiran poc.

A molts països, hi ha falta de formació del professorat per impartir les classes, especialment a zones rurals d'Estats empobrits. A més a més, no disposen d'accés suficient a materials escolars, incloent un llibre de text actualitzat i en connexió amb les prioritats locals o l'ús d'Internet i de la tecnologia educativa. El fracàs escolar és un dels problemes més greus que sofreixen en l'actualitat els sistemes educatius. La transcendència de les seves conseqüències sobrepassen l'àmbit escolar, per exemple, hi ha una estreta relació amb el 72% de desocupació dels menors de 25 anys. La seva extensió, en major o menor grau, per tots els països desenvolupats, justifiquen l'interès d'institucions i associacions de docents i de pares per pal.liar-ne els efectes. Les dades avalen l'abast d'aquesta realitat. Segons dades de l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), gairebé la tercera part dels alumnes adolescents del nostre país, estudiants d'ESO, obté qualificacions negatives. En l'ensenyament mitjà, un 32 % dels alumnes repeteix curs, un 35 % no acaba amb èxit 2n d'ESO, el 48 % no supera el batxiller i a la universitat l'abandó dels estudis voreja el 50 %.

DADES ESPANYOLES:

Al nostre país un de cada quatre joves fracassa en els seus estudis, amb els problemes consegüents que això comporta, inclosos els psíquics. Matemàtiques, llengua i anglès són les matèries en què es registra un fracàs escolar més gran. Enfront de la mitjana europea (20 %), l'índex espanyol de fracàs, prop del 29 %, només és superat per Portugal, amb una mica més del 45 %. Les estadístiques oficials indiquen que la comunitat amb més fracàs escolar és Canàries, amb un 35,8 %, mentre que la d'Astúries és la més baixa amb un 14,4 %, seguida de Navarra, amb un 17,3 % i la Comunitat Autònoma Basca, amb un 17,5 %.

Aquestes dades, unides a les que reflecteixen l'elevat nivell d'absentisme escolar i d'abandó, mostren l'existència d'un alt grau de fracàs escolar que requereix una acció global allunyada de la creença que els alumnes en compromisos són «ganduls» o «ximples». El fet que hi hagi escolars amb dificultats per a superar amb èxit les exigències del sistema educatiu implica no tan sols factors individuals, sinó també educatius, socials i culturals.

Causes individuals

-          Causes específiques com disminucions.

-          La intel·ligència. Pot explicar fins a un 35% de la variació de les qualificacions obtingudes. En etapes primàries té més influència l’esforç, ja que és un temari que tothom pot assolir.

-          La motivació.

-          Altres factors: L'escassa competència comunicativa (o baix domini del llenguatge), el lleure hedonista, la falta de lectura i el fàcil accés al mercat laboral sense titulació.

Prevenció i solucions

-          La prevenció és l’aposta més clara com a solució del fracàs escolar:  proporcionar reforç de les assignatures on l'estudiant treu pitjors notes abans que s'acumulin llacunes greus de desconeixement. Els països que tenen millor puntuació a l'informe PISA, com Finlàndia, són els que més estructurades tenen aquestes ajudes preventives.

-          El clima del centre. Una escola sense conflictes, amb bona relació entre mestres i companys, amb participació dels alumnes i un entorn físic cuidat acostuma a obtenir millors resultats acadèmics, alhora que evita l'absentisme dels estudiants. La tutoria juga un paper clau en la cohesió dels grups i la millora de l'ambient global.

-          El foment de l'autoestima, l'educació en valors i treballar un currículum en connexió real amb els interessos dels alumnes i les exigències de la seva comunitat ajuden també a l'èxit acadèmic.

INCLUSIÓ:

La inclusió és un concepte pedagògic que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. Aquest terme va sorgir als anys 90 i pretén substituir al terme integració, que fins aleshores havia predominar en la pràctica educativa. La seva idea clau és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats bàsiques de tots els alumes, i no pas que siguin els alumnes els que s’hagin d’adaptar al sistema. Un dels fonaments de la inclusió és la heterogeneïtat.

-          L’educació inclusiva és un dret per a tots els nens.

-          Pretén que les diferències siguin la normalitat.

-          Valora l’existència de la diversitat.

-          La inclusió aposta per una escola que acull a la diversitat i no és excloent.

-          Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament lligats a l’educació intercultural.

A l’escola inclusiva professors, alumnes i pares participen i desenvolupen el sentit de comunitat entre tots els participants. Es vol fer una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora aportant la instrucció per proporcionar recolzament a tots els estudiants. Professors ordinaris i especials treballen de manera conjunta i coordinada en un context natural dins de l’aula. S’han de valorar les diferencies de tot l’alumnat.

Atenció a la diversitat

1.Altres capacitats:

Superdotació intel·lectual: Un superdotat és aquell amb un alt nivell intel·lectual, però a més a més té altres característiques com: pensament creatiu o productiu, l’expressió, les capacitats psicomotores i les habilitats socials. La legislació espanyola recull el terme superdotació intel·lectual, però no ho acota ni ho defineix per a què existeixi una correcta interpretació per part dels agents educatius. Analitzats tots els models que actualment existeixen sobre la superdotació, es pot considerar des del punt de vista escolar que un alumne disposa de superdotació intel·lectual quan en la seva producció de tasques escolars o extraescolars, en el seu comportament habitual, o en la realització de proves estandarditzades, arriba en algunes de les seves conductes o realitzacions a un resultat superior al que s’ha estimat per a la població normal de la seva edat.

2.Discapacitats

 Discapacitat físic

Motriu: Discapacitat física que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes .

No motriu: Discapacitat física que tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena

Trastorns sensorials:

-          Gust: Hipoagèusia: Disminució de la sensibilitat gustativa. Agèusia: Falta de sensibilitat gustativa. Paragèusia: mala interpretació de gustos.

-          Olfacte: Insensibilitat: A causa de deficiències del receptor sensorial es pot produir la pèrdua parcial o total de la capacitat olfactòria.

-          Oïda: Sordesa total. Hipoacúsia: Pèrdua d’audició unilateral o bilateral que es dona en diferents graus. Sordesa lleugera: menys de 40 decibels. Sordesa mitjana: entre 40 i 60 decibels. Sordesa severa: entre 45 i 85 decibels. Sordesa profunda: més de 85 decibels.

-          Vista: Miopia: veuen bé de a prop. Hipermetropia: Veuen bé de lluny. Astigmatisme: distorsionen les formes i visió borrosa. Estrabisme: Pèrdua del paral·lelisme normal de l’ull. Daltonisme: Alteració de la percepció dels colors. Ambliopia: Disminució de la visió o agudesa visual. Ceguesa: Falta de visió o absència de la percepció visual.

Discapacitat intel·lectual

S’entén per discapacitat intel·lectual com aquell funcionament intel·lectual inferior a la mitjana, per parlar de discapacitat intel·lectual ha d’estar per sota de 70 i ha de produir problemes adaptatius. Habitualment les discapacitats intel·lectuals significatives es detecten en els primers anys de vida (2-3 anys) Afecta a:

-          La comunicació

-          La vida quotidiana

-          Les habilitats socials.

-          L’autodirecció

-          La salut

-          Els continguts escolars.

-          L’oci i el treball.

-          La seguretat..

Les causes de les discapacitats intel·lectuals poden ser:

• Factors genètics, com en el cas del síndrome de Down.
• Errors congènits del metabolisme, com la fenilcetonúria.
• Alteracions del desenvolupament embrionari, en les que s'inclouen les lesions prenatals.
• Problemes perinatals, relacionats amb el moment del part.
• Malalties infantils, que poden anar des d'una infecció greu a un traumatisme.
• Greus dèficits ambientals, en els que no hi ha condicions adequades per al desenvolupament cognitiu, personal i social.

 EDUCACIÓ ESPECIAL:

Un centre d’educació especial, és aquell centre que acull a nens i nenes que degut al seu baix nivell del desenvolupament (físic, cognitiu o sensorial)i a les seves necessitats educatives especials no poden acudir a un centre ordinari. En els centres d’educació especial s’intenta compensar aquestes necessitats. A l’escola inclusiva l’educació especial es realitza dins del centre inclusiu. Sempre que sigui possible aquests nens seran escolaritzats en centres ordinaris, ja que és positiu pel seu desenvolupament i la seva integració social

Actualment s’ha proposat la substitució del terme educació especial per el de necessitats educatives especials. En aquesta nova definició s’emfatitza la concepció de  l’educació bàsica com un servei que es presenta a la societat perquè aconsegueixi el màxim potencial. És important que no només canviï el nom i que es dugui a terme un nou enfocament en l’educació dens nens i nenes amb necessitats educatives especials, ja que és important que es relacionin amb altres nens i normalitzin la seva situació. Tots som diferents, i tots hem de ser acceptats tal i com som.

En l’educació especial es pretén aconseguir un desenvolupament màxim de les capacitats de les persones, i que desenvolupin globalment i obertament la seva personalitat. Amb l’educació especial també es preparen a aquests nens i nenes per la seva incorporació en la societat. És important que participin en la vida laboral i en la societat. Aquest últim punt és molt important. Cal integrar-los en la societat.

Necessitats Educatives Especials (NEE)

Ens referim a necessitats educatives especials quan s’ha de modificar el currículum perquè el nen pugui assolir el seu màxim desenvolupament. Les NEE es poden presentar per deficiències físiques, sensorials, socials o en nens d’un entorn desafavorit que poden tenir risc de fracàs escolar.

A l’escola a través de la informàtica podem fer front a les NEE per tal que els nens s’adaptin a la societat.  Tots els nens tenen ordinadors a casa, o gairebé tots, a través d’aquests, podem fer simulacres de situacions reals. A més a més aquests simulacres són objecte de joc i de diversió. Amb aquest projecte es pretén que l’alumne guanyi suficient confiança i coneixement, i a l’hora afavorir el procés de la lectoescrptura. Amb aquest projecte s’afavoreix la formació de capacitats relacionades amb la tecnologia és millora l’autoestima, la tolerància i la frustració.

Altres recursos a través dels quals podem fomentar positivament el desenvolupament dels nens amb NEE és amb la música, amb la qual s’ajuda a proporcionar desenvolupament emocional i social equilibrat; i amb el joc a través del qual es pot desenvolupar i millorar la comunicació des d’edats molt primerenques.

Centres d’EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)

Les aules USEE (unitats de suport específic), són petits centres  dintre de la mateixa escola ordinària (sempre que sigui possible). Es composen d’unes aules amb cinc o sis nens (amb NEE), en moments determinats, però que comparteixen l’aula amb la resta de companys. Quan és fan grans passen a centres especialitzats.

La USEE: És una Unitat de Suport d'Educació Especial a alumnes amb NEE greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en Centres d’educació especial.

Objectius de la USEE

1.Contribuir a mantenir i millorar els coneixements , habilitats i hàbits adquirits i assolir-ne de nous des d'una perspectiva motivadora i funcional.

2.Ajudar l'alumne a valorar l'esforç i la superació de les dificultats.

3.Facilitar l'assoliment dels hàbits de treball i autonomia personal necessaris per desenvolupar-se a la vida adulta.

4.Afavorir l'establiment d'unes relacions socials efectives i adequades.

5. Proporcionar-li estratègies perquè resolgui els problemes de la vida quotidiana.

6.Fomentar-li habilitats relacionades amb l'entorn laboral i professional.

EDUCACIÓ TERAPÈUTICA:

Una pedagogia amb molt deconeixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'esser d'aquesta espcialització.

L’educació terapèutica es basa en un conjunt d’activitats per gestionar malalties cròniques. Està destinada a ajudar tant als alumnes com als familiars, per tal de millorar la qualitat de vida.

A través de la pedagogia terapèutica es pretén desenvolupar al màxim les possibilitats de cada alumnes, des dels hàbits més bàsics d’autonomia personal fins a arribar a les seves capacitats intel·lectuals màximes per assolir  una veritable educació integral.

Amb l’educació terapèutica s’aconsegueix millorar la salut i benestar, és dinamitza la inegració, es proporciona reforç pedagògic, s’afavoreixen les pautes d’actuació comuns, i que l’alumne aconsegueixi autonomia per integrar-se a la societat.

ENSENYAMENT PLURILINGÜE

Règim lingüístic a Catalunya LEC 2009

Article 10 dret i deure de conèixer les llengües oficilas

1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.

3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.

4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

Projecte Lingüístic del centre

Article 14 projecte lingüístic

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Servei de Llengües: Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístic

EuroComRom

Protegeix el benestar lingüístic i cultural d’Europa. És l’accés al plurilingüisme europeu. Els països grans de la Unió Europea no són monolingües com els països petits. Les tradicions polítiques que postulen una sola llengua nacionals per a una nació i que denunciaven públicament el parlar en una llengua estrangera ja no són realistes a causa de la migració i la multiculturalitat de les metròpolis europees. El plurilingüisme és normal a tot el món: els europeus estan aprenent a tractar el plurilingüisme amb tant respecte com el hauria de ser amb les culures veïnes i emigrants.

Euromania

És un projecte europeu Sòcrates Lingua 2, 2005-2008, dissenyat i pilotat per l’ IUFM Midi-Pyrénées, en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l’Institut Politècnic de Leiria, l’ICID Roma, l’editorial de llibres de text Humanitas romanès. El projecte reuneix equips d’investigadors (lingüistes, especialistes en educació) i professorat de primària amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat un manual d’aprenentatge sobre la intercomprensió entre les llengües romàniques. Aquest manual consta de 20 mòduls en 8 llengües romàniques (llatí, català, castellà, occità, francès, italià, portuguès i romanès).

Escolarització de fills de treballadors migrants:

Alumnat nouvingut (http://www.xtec.es/lic/nouvingut/index.htm)

En els últims anys han arribat un gran nombre d’alumnes nouvinguts. Per tant s’ha de fixar co, a objectiu l’acollida d’aquests alumnes. Ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.

Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

En els últims anys, amb l’onada de migració que ha arribat a Espanya i a les zones de Catalunya també hi han arribat molts nens i nenes procedents d’altres països. Alguns amb costums i una llengua diferent a la nostre. Perquè aquests nens es puguin incorporar a l’aula cal que abans segueixin un procés d’adaptació, no només al país sinó també a l’escola. A més a més, penso que és interessant el fet que provoquen aquests alumnats a les escoles, ja que poden aportar moltes coses als altres alumnes. Que expliquin costums del seu país enriquirà la formació i cultura dels altres alumnes. Per tant, com més alumnes nouvinguts, i més multiculturalitat i més enriquidora serà l’experiència per tots els nens i nenes.

 Aules d'Acollida (http://ca.wikipedia.org/wiki/Aula_d%27acollida)

L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.

La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.

És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles matèries que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.

Pel caràcter obert de l’aula els alumnes han de poder incorporar-s’hi en qualsevol moment del curs, i també s’ha de poder decidir la reincorporació d’un alumne o alumna a l’aula ordinària en el moment que es consideri més adient.

El nombre de mestres o professors que intervé a l’aula ha de ser reduït.

El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el nombre màxim d’alumnat que treballa simultàniament en cada grup se situï a l’entorn dels 10 alumnes.

El professorat ha de tenir experiència docent i domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. D’entre aquest professorat el director/a del centre nomenarà el tutor o tutora responsable. Es preveu un assessorament i un pla de formació específic per al professorat.

El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l’alumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a l’aula d’acollida i per la coordinació, a aquests efectes, amb el tutor o tutora d’aquesta aula.

És important que en l’arribada dels alumnes nouvinguts es faci una acollida, perquè aquests s’adaptin a la nova escola i al nou país. Cal que aprenguin les llengües vehiculars a l’escola castellà (a Espanya), Català (a Catalunya), per tal de poder seguir les classes i assolir el màxim desenvolupament i les capacitats bàsiques de l’etapa de primària. Les aules d’acollida són un bon mètode, però des del meu punt de vista, s’escapa de l’escola inclusiva, ja que els nens i nenes no es relacionen amb els altres nens. S’hauria de fer el possible, perquè aquesta adaptació es realitzi en la major part dins de l’aula ordinària amb els altres nens i nenes. Una opció seria fer-ho a través de jocs, pel·lícules subtitulades o amb la mateixa interacció entre els nens a l’hora de jugar al patí. Tot i que reconec que una aula d’acollida, les primeres setmanes és necessaria per assentar les bases de la nova llengua.

Espais de benvinguda (http://www.reus.cat/educacio/EDU_EBE)

Els EBE són unitats de suport i assessorament, previs a l'escolarització que donen servei d'acollida a tota la unitat familiar, especialment als infants i joves, en els diferents aspectes relacionats amb l'educació en el marc general del procés d'integració al municipi i al sistema educatiu, per garantir l'atenció individualitzada i col·laborar en la millora de la qualitat dels centres educatius.

És una iniciativa interessant ja que gràcies a aquests espais, no només es dóna suport als nens i nenes, sinó que també als seus familiars.

Plans Educatius d'Entorn

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.

Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona

No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital

El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits

La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social

L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

- Inclusiva:per incloure a tothom

I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots coresponsables

És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.