Escola comunicActiva
Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes
Ordenació educativa, regulació administrativa
Innovacions educatives, canvis necessaris
L'educació ha de ser innovadora. S'ha d'adaptar a la societat en la que viuen els nens. Però no s'ha d'oblidar el passat. Ha de tenir en compte la pedagògia i la metodologia que s'ha anat incorporant al llarg dels anys. L'educació ha de tenir part del passat i part del present i ha d'anar evolucionant a mida que passa el temps per adapatar-se a les necessitats dels infants. Actualment, l'infant es troba en l'època de la informació i la telecomunicació, i l'educació s'hi ha d'adaptar per poder cobrir les necessitats dels infants i els seus interessos.
Aquesta evolució es fa a través del docent, a les classes als espais en el que està el nen, els mestres saben millor que ningú quines són les necessitats dels seus alumnes, els ha de conèixer.
Model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural:
Els dos motors del sistema: persones
Mestre: unitat psicofísica socialcultural
adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiments
Alumne: unitat psicofísica socialcultural
menor en procés de construcció: estabilitat-desestabilitat
Les persones fan l'escola, així que el motor del sistema escolar, han de ser les persones que formen part d'ell. I les persones que principalment mouen l'escola són els mestres i els alumnes. També cal tenir en compte els pares i el personal no docent.
Educació emocional voluntat d'aprendre
És molt important l'educacio emocional del nen. No només perquè tingui voluntat d'apendre que també, però cal que el nen sàpiga distingir i identificar els seus sentiments. Un nen emocionalment sa, podrà arribar a aprendre i a desenvolupar-se globalment, que un nen que no ho està. Per això és tant important que abans d'ensenyar matemàtiques, ciències o llengües, els nens aprenguin a ser emocionalment sans.
L'educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiment i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.
L'educació emocional treballa la forma d'interactuar amb el món. Té molt en compte els sentiments, i engloba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental, etc., que resulten indispensables per a una adaptació social bona i creativa.
El sistema emocional de reacció instantània, gairebé reflex, sembla imposar-se a la nostra voluntat conscient i que està ben amagat a les capes més profundes del cervell. El seu fonament es troba en el que els neuròlegs coneixen com a sistema límbic que conjuntament amb l'amigdalai l'hipocamp seria la base i l'assentament de tota passió. Allà sorgeixen les emocions de plaer, disgust, ira, por, i es guarden els "records emocionals" associats amb ells.
Les habilitats per gaudir d'una bona intel·ligència emocional es poden aprendre i sovint es basen en actituds subtils que comporten resultats sorprenents. L'educació emocional intenta potenciar la nostra intel·ligència emocional per tal de facilitar el desenvolupar-se a la vida amb èxit i felicitat. Daniel Golemann distingeix dins d'ella cinc habilitats: la capacitat de reconèixer els sentiments propis, d'administrar-los, l'automotivació, el reconeixement de les emocions dels altres i l'empatia o capacitat per reaccionar correctament davant dels sentiments dels altres. Conèixer aquestes eines ens permetrien moure'ns entre la maror de sentiments i emocions propis i aliens, aquests factors fan que la persona utilitzi el seu potencial cultural i intel·lectual amb prou enginy com per aconseguir-ne la màxima efectivitat.
No podrem ser eficaços si ens manquen, per exemple, les habilitats socials per comunicar-nos, escoltar amb eficàcia, dialogar a fi de posar-nos d'acord amb els nostres col·laboradors o expressar-nos posant el nostre interlocutor com a punt de referència.
Aquestes habilitats es poden aprendre i estimular, sobretot en l'edat escolar, en aquest sentit, hi ha una clara diferència d'actituds després de l'aprenentatge. Alguns factors:
- Saber comunicar i fer-se entendre
- Posar-se a la pell dels altres o l'empatia.
- Tenir iniciativa.
- Adaptar-se a les circumstàncies
Altres factors de la intel·ligència emocional
- Confiança en un mateix
- Visió optimista de la realitat
- Autocontrol dels propis impulsos
- Bona canalització de l'estrès
- Tolerància a la frustració
- Autocrítica constructiva
- Capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los
- Actitud innovadora
- Creació d'objectius personals
- Constant automotivació
- Flexibilitat i sentit pràctic a l'hora d'encarar les dificultats.
Pràctica reflexiva en equip humà profesional
Cal reflexionar sobre l'acció educativa que realitzem, sobre la nostra feina. Saber captar els errors, i millorar constament. Per això cal saber ser crític sobre un mateix, i rebre una formació permanent al llarg de la nostra vida professional. Hem de tenir en compte que treballem formant a persones, per tant, la nostra tasca és importantíssima per la societat i el seu desenvolupament, i és per aquesta raó que cal saber millorar constantment.
és un terme emprat en pedagogia. Fa referència un procés continuat de consideració crítica d'incidents en les pròpies experiències vitals des d'una perspectiva personal. Tal i com la planteja Schön, la pràctica reflexiva implica la posada en qüestió sistemàtica de les experiències de cadascú amb el suport d'un grup de professionals en la mateixa disciplina. No hi ha una estructura fixada en l'enfocament d'aquest apràctica ja que es tracta d'entendre i aprendre a partir de les singulars experiències, amb un procés autoregulat. Aquesta pràctica és força estesa entre professionals de l'educació i la salut, malgrat que és extensible a tots els àmbits professionals.
En l'àmbit educatiu fa referència al procés que segueix l'educador/a en estudiar els seus mètodes d'ensenyament i determinar quin és el més adient per als seus estudiants.
A Catalunya, Olga Esteve ha desenvolupat aquest model d'aprenentatge per assentar les bases de la formació del professorat per tal d'afavorir un procés de formació que contribueixi a la producció d'un autèntic canvi qualitatiu, ja que es tracta d'un model que arrela i creix en la realitat del professorat, parteix de les experiències viscudes, en definitiva, de la persona i les seves potencialitats i no pas del saber teòric.
La consciència del subjecte sobre el seu propi procés d'aprenentatge (awareness) és una de les bases de l'aprenentatge reflexiu. En paraules de Richards & Lockhart (1998): "L'experiència és el punt de partida per al desenvolupament professional, però, per aconseguir que jugui un paper productiu, cal examinar-la sistemàticament".
Així, doncs, l'observació esdevé un altre element clau en el mètode, en concret auto-observar-se i co-observar-se. De manera col·lateral, però no trivial, l'enregistrament de les pràctiques en àudio i vídeo aporten dades fefaents per fonamentar l'anàlisi. El paper del formador/a es resol en l'acompanyament col·laboratiu i no pas prescriptiu.
ESCOLA COMUNICACTIVA
L'escola de la societat de masses telecomunicada
(Teixidó 1992)
És l'escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK),
de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrière)
reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses
Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966)
feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps
dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.
Avui
Tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells)
Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació)
Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.
Escola activa: L´educació dels nostres nois i noies no només resta reduïda a la feina a l´aula. A la que trobem alguna activitat interessant fora de l´Escola ampliem els coneixements
Participem a diverses activitats que s´adapten als nostres temes de treball i que ens ajuden a asolir un millor aprenentatge i a reforçar els que treballem!
Escola activa dissenyada al segle XX.
Actualment ens trobem en l’època de la informació la comunicació, per això cal adaptar l’escola activa a aquests nous conceptes. Adaptar l’escola a la comunicació de masses.
Educació i mitjans de comunicació de mases (Martí Teixidó)
Coresponsabilitat educativa
Tots som agents socialitzadors, per tant tots formem part del procés educatiu dels nens. La família i l'escola són els principals agents socialitzadors, els que per tradició han tingut més influència en l'educació dels infants. Actualment, però, els mitjans de comunicació guanyen terreny. Molts nens per les tardes quan arriben de l'escola miren la televisió, alguns passen més hores amb la televisió que amb la seva pròpia família. Cal que siguem conscients d'aquest fet, i que tota la societat s'impliqui perquè l'educació dels nens sigui l'adequada. Si els nens passen tantes hores davant la televisió, cal que aquesta, ajusti la seva programació als horaris en els que els nens estan davant d'ella, i d'aquesta manera oferir una programació el més educativa i adequada possible. Cal reconeixer, que actualment, hi ha molts programes educatius que contribueixen en el desenvolupament integral dels nens.
FAMÍLIA
és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de matrimoni –normalment d'una parella o de més persones en el cas de les societats polígames–, de filiació entre pares i fills, i de relació entre germans.
Una de les principals funcions de la família és per produir i reproduir persones des de la vessant biològica i sociològica.[1][2] Així, l'experiència de la pròpia família es desplaça al llarg del temps. Des de la perspectiva dels nens, la família és una referència en l'orientació: la família serveix per situar socialment als infants i té un paper important en la seva enculturació i la seva socialització. Des del punt de vista dels pares, la família és una organització social i biològica al servei de la procreació; l'objectiu és desenvolupar, culturitzar i socialitzar als nens. No obstant això, criar infants no és l'única funció de la família; en societats amb una divisió sexual del treball, el matrimoni i la relació resultant entre dues persones és necessari per a la formació d'una família econòmicament productiva.
Una família conjugal inclou només el marit, la dona i els fills solters que no són independents. La forma més comuna, la família tipus dins la sociologia es coneix habitualment com una família nuclear.
Una família consanguínia es compon d'un pare i els seus fills, i altres persones. Una família matrilocalista consta d'una mare i els seus fills. En general, aquests nens són els seus fills biològics, tot i que l'adopció de nens és una pràctica existents en pràcticament totes les societats. En aquest tipus de família és comú que les dones tenen els recursos per educar els seus fills per si mateixos; o també, on els homes són més mòbils que les dones. La família patriarcal o extensa és aquella en que a més de la família nuclear, s'inclouen els avis (moltes vegades considerats els patriarques), oncles, cosins i més parents de primera línia consanguínia.
ESCOLA :es el nombre genérico de cualquier centro docente, centro de enseñanza, centro educativo, colegio o institución educativa; es decir, de toda institución que imparta educación o enseñanza, aunque suele designar más específicamente a los de la enseñanza primária
SOCIETAT EN GENERAL (tots els ciutadans):
La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Hi ha societats animals l'estudi del qual el realitza la sociobiologia o la etologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats de humans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com la antropologia i la economia. Modernament, hi ha un interès de la física, des de la perspectiva de sistemes complexos, per l'estudi de fenòmens socials i aquest esforç ha donat lloc a disciplines com la sociofísica i la econofísica. En un sentit encara més ampli, es parla de societat virtual als fenòmens que es generen i observen en grups baix interacció en el ciberespai, societats artificials com la d'ordinadors interconnectats o societats de robots, d'autòmats, de criatures digitals, etcètera.
MITJANS DE COMUNICACIÓ:
Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
Agents de educación- comunicación- cultura (Martí Teixidó)
Carta de compromís educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu:
El Departament d'Educació ha elaborat el document d'orientacions que guiarà l'elaboració de la carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.
El document d'orientacions estableix que els centres públics i concertats que imparteixen educació infantil, primària o ESO hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d'etapes educatives, en canvi, serà voluntària.
Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat, mentre que en cursos posteriors se signarà en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l'escola o institut.
Continguts de la carta de compromís
El document s'haurà d'elaborar amb la participació del professorat i les famílies a través dels mecanismes que cada centre determini. A més, la carta s'haurà d'aprovar al consell escolar.
La comunitat educativa de cada centre dissenyarà el model de carta que consideri més adient, en el marc de la seva autonomia. El Departament d'Educació, però, ha fixat uns continguts mínims que hi han d'aparèixer:
- El seguiment de l'evolució de l'alumnat.
- L'acceptació dels principis educatius del centre.
- El respecte de les conviccions ideològiques i morals de la família.
- La comunicació entre el centre i la família.
- La coresponsabilitat del centre i la família en el procés d'orientació (en el cas de l'ESO)
- Compromisos específics addicionals entre el centre i una família en concret, si es considera necessari.
Per garantir el compliment dels compromisos establerts, el centre haurà d'especificar a la seva normativa qui serà el responsable de fer-ne el seguiment adequat (el tutor o tutora de l'alumne). Els continguts de la carta de compromís educatiu s'hauran d'actualitzar, com a mínim, a l'inici de cada etapa educativa.
Els mitjans de comunicació què? No fa referencia als mitjans de comunicació
Falta un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA
Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromisos en l'educació de la infància.
Aquest pacte per la infància és absolutament necessàri. Com he dit anteriorment TOTS formem part de l'educació dels nens i nenes, i actualment més. És necessària que es protegeixi a la infància en quan al que retransmeten els mitjans de comunicació. Tot i que seria interessant que mentre els nens miren la televeisió ho facin amb un adult (especialment si no existeix aquest pacte i les televisions tenen més en compte el nivell d'audicència que no pas, QUI és l'audiència).
La Ciutat educadora
La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s'ubica. Per tant, la seva identitat és interdependent amb la del territori del qual forma part. És també una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb d'altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d'altres països. El seu objectiu constant serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.La ciutat educadora ha d'exercitar i desenvolupar aquesta funció de manera paral·lela a les tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els joves, però amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario