Tema 9: Educació qualitat, escola i mestre. Pacte social per a l'educació

Educació: qualitat, equitat i excel·lència.  Escola: autonomia i compte de resultats

Política i legislació de l'educació.  Pacte social per a l'educació

L'escola: Institució, establiment, edifici, les persones fan l'escola
Una institució és una categoria social conformada pel conjunt de pautes sistematitzades de conducta d’un grup d’individus relacionats per vincles de parentiu, econòmics, culturals o altres, que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
Segons aquesta definició podem afirmar que les escoles són insitucions, ja que són centres en els que hi trobem totes aquestes característiques. Hi  ha pautes sistematizades, normes, i els individus estan relacionats per vincles culturals i d'aprenentatge. En les escoles s'atenen les necessitats bàsiques dels nens a més a més d'aprendre.  

Així, doncs mitjançant aquesta definició veiem que l'estcola és una institució, per tant, cal afirmar que l'escola NO és només un edifici o un establiment. Les persones fan l'escola. Això vol dir que l'escola està formada per la relació que hi ha entre les persones que formen aquesta institució, pels seus pensaments, pels seus actes, per la seva manera de fer... En aquest cas per la seva manera d'ensenyar i d'aprendre. En el PROJECTE EDUCATIU es reflecteixen totes aquestes característiques.


Escola Pere Vila:

"La lliçó de política educativa, d’educació i d'escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentinella del deure envers l’educació de cada infant en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat."  

L'escola Pere Vila, inaugurada l'any 1931, és un centre públic de dues línies (dos grups per nivell) d'educació infantil i primària (3-12 anys) que està ubicat a la frontera entre dos districtes: Ciutat Vella i Eixample.

POJECTE EDUCATIU

Missió

La nostra missió és materialitzar el dret a l’educació bàsica de qualitat (cfr. Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006) per una ciutadania que ha de viure en el món del segle XXI (cfr. Informe Delors).
Formem els nostres alumnes perquè siguin capaços de desenvolupar-se com a persones competents i equilibrades i ciutadans responsables en una societat plural, diversa i canviant.

Visió

L’Escola Pere Vila aspira a ser un centre educatiu de referència per l’entorn i per la ciutat perquè vol:

- ser un centre acollidor i inclusiu, capaç d’atendre amb qualitat tot l’alumnat tot donant resposta a les seves necessitats educatives i d’estils d’aprenentatge;

- ser un centre on l’alumnat pugui gaudir d’una experiència emocional positiva que els permeti créixer i aprendre en un context afavoridor pel seu desenvolupament com a persones i ciutadans en col·laboració amb les famílies;

- ser un centre que faciliti als mestres i altres professionals les condicions òptimes pel desenvolupament de la tasca docent amb qualitat;

- ser un centre que activi la sensibilitat envers la diversitat, l’interès pel coneixement i el sentiment de pertinença al centre de tots els membres de la comunitat educativa;

- que tots el seu alumnat assoleixi les competències bàsiques que els permeti un aprendre a aprendre al llarg de la vida;

- que tot l’alumnat desenvolupi l’interès pel coneixement en les diverses vessants: pensament, ciència, literatura, llengües estrangeres, arts plàstiques i música;

- ser un centre que fomenti el treball rigorós, en equip i cooperatiu;

- ser un centre que col·labori, participi i es coordini amb els altres centres, els serveis i les entitats de l’entorn social del territori per a sumar esforços i oferir una educació coherent;

- ser un centre innovador, tot recordant els seus origens i la seva història, i oferir una continuïtat de tota l’etapa obligatòria mitjançant la coordinació amb l’Institut Pau Claris fins a l’assoliment de l’Institut-Escola.

- participar en l’assoliment de la cohesió social oferint un servei on tots els alumnes i les alumnes gaudeixin de l’escola com una oportunitat de convivència i aprenentatge que els permeti superar les diferències per raó d’origen social o econòmic.

Valors

L’Escola Pere Vila defineix com a propis aquests valors que són compartits per la major part dels membres de la comunitat educativa i que s’han d’entendre des de la perspectiva dels pilars per una educació del s. XXI (aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a aprendre i aprendre a ser) :

• el respecte al pluralisme.
• la pau i la convivència.
• la coeducació.
• la participació i el treball en equip.
• l’esperit crític i la responsabilitat.
• la creativitat.
• la comunicació amb les famílies.
• la col·laboració amb l'entorn social.
• el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.
• els hàbits saludables.
• la diversitat cultural i lingüística.
• la innovació pedagògica.
• el sentit de l’humor

Escola Ramon Llull:

Som una escola pública d'Educació Infantil i Primària, situada a la Dreta del Districte de l'Eixample.

Garantim la continuïtat a l’Educació Secundària en els dos Instituts adscrits, IES Jaume Balmes i IES Fort Pius, amb els quals es mantenen contactes periòdics.

La llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatges a tota la Comunitat Educativa iniciant-se la llengua castellana i la llengua anglesa a partir del Primer Nivell del Cicle Inicial de Primària (1r).

Prioritzem l'assoliment de les capacitats a l’educació infantil i de les competències bàsiques a primària, que afavoreixen l'autonomia necessària per a l'aprenentatge i per al desenvolupament personal i social.

La nostra escola treballa per al desenvolupament de l’esperit crític, la capacitat d’observació, anàlisi i investigació, i l’autonomia dels alumnes i potencia un ensenyament actiu en el qual es desenvolupen la iniciativa i la creativitat.

Fomenta un bon clima de convivència en què es potencia el respecte, la solidaritat i la inclusió, per a aconseguir una educació integral dels nostres alumnes. 

Escola Vila Olímpica:

Som una escola oberta al barri, a Barcelona, a Europa i al món. Tenim una relació de col·laboració amb les famílies que porten els nens i les nenes al centre. Creiem que és bo que el món dels infants entri a l'escola a través de les famílies. És per això, que fem activitats que fomenten aquest contacte entre l'escola i la família.

Ajudem els nens i les nenes en el seu creixement personal a partir d'un ambient de confiança i d'exigència que afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i de l'autoestima perquè ambdues característiques són necessàries per a un desenvolupament harmònic dels infants.

Procurem establir relacions de cooperació dintre de l'aula i de l'escola per estimular la interacció entre els nens i les nenes i d'aquesta manera, facilitar la seva relació social i els seus aprenentatges.

Pensem que, a partir de les diferències que hi ha entre uns i altres, podem fomentar el desenvolupament de tots i cadascun dels nostres alumnes.

Integrem les tecnologies actuals com a mitjans d'aprenentatge i de comunicació.

 La mala escola: Al meu pais la pluja-Raimón

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.


Crítica a la mala escola. Aquesta cançó forma part de la nova cançó, que va sortir al final del franquisme. En els que els autors criticaven al règim. En aquest cas Raimón, critica l'escola del franquisme. Durant la dictadura el govern manipulava les escoles i els conceptes a aprendre. No s'aprenia de manera objectiva, sinó que ho feien segons la visió del règim. Actualment l'escola ha millorat, tot i que moltes vegades encara es veu influïda i manipulada. 

La Qualitat de l'educació : preocupació i retòrica  (Text basat en el document de Martí Teixidó Planas)
Qualitat es un terme  molt abstracte que cada persona entén a la seva manera, segons la seva experiència.

Cadascú veu la qualitat de l’educació des del seu punt de vista:

·        POLITICS: la qualitat de l’educació és l’atenció a un dret fonamental que ha de ser satisfet per exigència dels ciutadans i per la consolidació i el progrés del conjunt de la societat.

·         PARES, és l’aspiració d’un millor desenvolupament dels fills, amb oportunitats superiors a les que ells van tenir.

·      PROFESSIONALS DOCENTS, és la disponibilitat de mitjans materials i personals que els permetin desenvolupar una organització de l’ensenyament i oferir uns resultats que puguin obtenir el reconeixement públic i la satisfacció personal.

Aconseguir l’ensenyament per a tots ha estat un procés llarg en molts països i és un dels objectius més importants de països que s’estan desenvolupant.

Un cop assolit aquest objectiu impulsat des de la il·lustració el següent objectiu a complir va ser, i continua sent per molts països en desenvolupament, que tots els nens tinguin una plaça escolar i que la seva escolarització arribi fins als 8 o 10 anys d’ensenyament bàsic. A Espanya, s’aconseguiren vuit anys d’escolarització amb la LGE, el 1974; i s’han aconseguit deu anys, el 2000, amb l’aplicació progressiva de la LOGSE. El dret a l’educació és un assoliment històric que ha necessitat molt de temps i que, fins i tot, ha calgut el conflicte social.

Els pares, i els ciutadans en general, es queixen de la falta d’exigència dels centres docents i dels baixos nivells de coneixements que abans s’adquirien amb menys anys; fonamentalment, ho atribueixen tot als professionals, és a dir, a professors i mestres per no «estar directament a sobre dels seus fills» ja que consideren que el professor ha de motivar-los. Els pares esperen que els mestres ho controlin tot: que el nen es mengi l’entrepà, que li corregeixin els exercicis i els deures cada dia, etc. Per altra banda, els professionals docents posen de manifest l’escassa inversió en educació; no hi ha una institució amb edificis, mobiliari i equipament menys renovats.

Per l’escola, els pressupostos són escassos. No hi ha diners per abandonar el guix i la seva molesta polseguera, i poder gaudir d’un panell blanc per a rotulació i esquemes, un videotelevisor activable en qualsevol moment, i un ordinador per executar programes de manera individual o col·lectiva a través del televisor i de l’equip de so múltiple.

A primer cop d’ull pensem que els pares són els autèntics preocupats, en el sentit que es troben intranquils, confosos, però actualment també hi ha molts pares despreocupats. Aquests pares dirien que porten els seus fills a l’escola perquè altres els eduquin ja que ells no tenen temps. Si l’educació que es promou a l’escola i els aprenentatges que es desenvolupen no tenen projecció en la vida familiar, s’assequen abans d’hora i no donen cap fruit.

Actualment els fills estudien durant més anys que no pas ho van fer els seus pares i, fins i tot, és possible que assoleixin un nivell superior. Per tant els pares actualment no poden educar per tradició, fent amb els seus fills allò que els seus pares abans havien fet amb ells.

Les decisions que s’han de prendre relacionades amb l’educació familiar de cada dia són moltes i molt complexes, carregades de matisos i de circumstàncies que cal considerar. Ja que s’ha assolit la llibertat de donar sentit personal a la vida en una societat democràtica, els pares es troben perduts en una diversitat d’opcions que desborda la seva capacitat de comprensió de la realitat social i cultural. I així és que «donde va Vicente va la gente» com afirma el refrany. Quan la societat ha renunciat d’imposar a tothom criteris universals per exigència democràtica de respecte a les consciències individuals, molts ciutadans no saben on recolzar la seva consciència i no tenen cap altre referent que el de la «normalitat » estadística, suposant, sense pensar-ho gaire, que si ho fa la majoria ja està bé; molts pares i mares actuals deixen fer als seus fills tot allò que volen, no es volen complicar la vida i, per tant, no els porten la contrària. Ara bé, pensen que això forma part de la funció dels professors igual que reconèixer les excel·lents capacitats dels seus fills i la seva indubtable bondat natural.

El col·lectiu professional de mestres i professors arriba a totes les famílies amb fills i és potencialment el col·lectiu professional que millor pot atendre aquesta emergent necessitat social.

El assumptes que realment preocupen són:

·         El nivell d’aprenentatges que assoleixen els alumnes: Es diu que els nivells cada vegada són més baixos, però els nivells d’aprenentatge no poden baixar. La capacitat dels alumnes d’avui és similar o superior a la d’alumnes de fa anys. És convenient aplicar aquesta capacitat a aprenentatges de nivell a partir dels usos i les necessitats actuals que no coincideixen del tot amb la seqüenciació d’aprenentatges que van aprendre els professors en els seus anys d’escola. Els professors han de fer una tasca professional de reorganització dels coneixements a partir d’una anàlisi de les necessitats actuals, tenint sempre present el desenvolupament de les capacitats dels alumnes en les diferents edats.

·         La pèrdua de coneixements d’humanitats: Els alumnes d’avui retenen menys dades, fets, figures d’història, no coneixen capitals, ciutats, accidents geogràfics, etc. Si no se’n sap alguna cosa sempre es pot consultar una enciclopèdia.

Allò que genera riquesa són els coneixements científics aplicats a tot allò relacionat amb les activitats tecnològiques; són matèries o assignatures de prestigi com la física, la química, la biologia o les ciències naturals en general, i les matemàtiques com a ciència formal o instrument científic. Últimament, també es considera necessària la informàtica i l’anglès, com a llengua universal, que facilita l’accés a un lloc de treball. Tot això és el que si no s’aprèn en el sistema escolar, difícilment s’aprendrà.

·         La baixa acumulació de coneixements: Es diu que els joves d’avui saben moltes menys coses que la generació adulta sabia a la seva edat. Abans aprenien mitjançant la memorització, i moltes de les definicions no les entenien fins uns quants anys desprès. Avui no és possible memoritzar tantes dades i fets, només es memoritzen els més rellevants, que permetin edificar una estructura de coneixement. És necessari ensenyar els procediments que permetin conèixer-ho tot amb un marge de temps raonable i l’ús dels instruments adequats: diccionaris, atles, enciclopèdies, bases de dades, etc. La qualitat de l’ensenyament no depèn de la llei que la regula sinó de la pedagogia que practica cada institució escolar.

·         L’escàs interès pel coneixement o per determinants camps de coneixement: L’escola s’ha convertit en un sistema social i econòmic competitiu. Els estudiants han de superar la selectivitat i treure una bona nota per poder estudiar el que realment volen, per tant, les seves estratègies d’aprenentatge  van descobrint que el més important és treure una bona nota i que si es dediquen a aprendre i a comprendre, deixen de memoritzar i perden nota. També passa amb molts professors, que abandonen qualsevol intent de desenvolupar coneixements per aconseguir dels seus alumnes la major preparació per la selectivitat.

EDUCACIÓ

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya (Catalunya).

Capítol III : Les famílies         

Article 25

Participació de les famílies en el procés educatiu

1.       Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d'educació, tenen dret a rebre informació sobre:

a.       El projecte educatiu.

b.      El caràcter propi del centre.

c.       Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.

d.      La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies.

e.      Les normes d'organització i funcionament del centre.

f.        Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l'aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d'informació  rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.

g.       La programació general anual del centre.

h.      Les beques i els ajuts a l'estudi.

2.       Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.

3.       Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l'educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.

4.       El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l'assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l'assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació en què participin.

Capítol V: La convivència  

Article 30

Dret i deure de convivencia

1. L'aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre.

2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre.

3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants.

4. Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l'aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.

5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.

Capítol VI: Educació en el lleure

Article 39

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.

2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA

Centres d'educació especial.

1. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d'acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat.

2. Aquests centres disposen de professorat especialista i personal d'atenció educativa especialista que actuen de manera coordinada per a donar resposta educativa adequada al seu alumnat.

3. Els centres especialitzats en educació especial poden portar a terme, en els centres educatius i en les condicions que el Departament d'Educació ha de determinar, programes i serveis específics de suport a l'educació inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en centres ordinaris. Aquestes actuacions s'han de coordinar amb els serveis educatius.

4. Els centres públics d'educació especial tenen la denominació genèrica de centres especialitzats en educació especial.

La concepció que es tenia sobre l’educació especial contemplava més a les persones sordes i cegues que no pas a les persones amb d’altres discapacitats, la intenció era l’acceptació i la normalització. Es van crear els primers centres per atendre-les, però la intervenció seguia sent pobre. Cap al 1900-1950 les persones amb trastorns en el seu desenvolupament es van considerar malalts, tenien una manca important de drets i van passar a rebre un tracte assistencial. És a l’època mèdico-assistencial (1960-1970) on comença a haver-hi una conscienciació de les necessitats que presenten, tot i actuar amb un model clínic de diagnòstic. Es comencen a crear centres educatius separats dels ordinaris, però que presenten un problema, i és que tots actuen de maneres diferents, necessiten que dins el marc legislatiu es contempli l’educació especial i es reguli la seva actuació. Així, amb l’aprovació de la Llei General d’Educació de l’any 1970 (LGE) l’educació especial queda contemplada en el sistema educatiu. Es parla de la incorporació dels nens “deficients” al sistema educatiu, però sempre referint-se a aquests com a sistema educatiu paral·lel a l’ordinari.

INFÀNCIA

Convenció sobre els drets de l’infant. Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989 (España, ratificada el 30 de novembre de 1990).

Article 12

1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.

2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.

Article 13

1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.

2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:

a)      per respecte als drets.

b)      per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.